El protagonista d'ahir tindria que haver sigut la fotografia Zapatero-Obama a la Casa Blanca, però com en les tres ocasions que el president espanyol ha coincidit amb el president nordamericà, eixa fotografia, la dels dos mandataris, así a Espanya s'ha vist eclipsada primer per la no o sí dimissió de Solbes, segon per la fotografia de les filles de Zapatero i tercer per el culebron Costa/Camps - Rjoy/Cospedal.
La vesprada d'ahir no sabem si fou agradable o no per a ZP, ben be nadaria entre dos aigües o content per la reunió amb Obama o disgustat perquè la noticia a Espanya s'ha vist eclipsada per Costa.
El cas es que Costa implicitament o no va tirar la pilota del seu cessament a Rajoy, amb la possible obertura d'una comissió interna en el PP. Després d'un barull de comunicats de PP nacional i PPCV, que els quals es contradien, finalment hui, i després de l'amença de Cospedal, Costa ha decidit no acudir a la sesió de les Corts.
Camps finalment a cedit a Gènova i la cessat com a síndic en les Corts del grup parlamentari del PP i com a Secretari General del PPCV.
No és per defensar a Costa, però no és veritat que fou el govern valencià qui entregà concesions a les empreses de la trama Gürtel? No és veritat que Costa no té carrec ningun al govern valencià?
Aleshores, s'han depurat ja totes les responsabilitats a València sobre aquesta trama corrupta? La resposta és evident, no.
Crec que tots els valencians deuriem no sols reflixionar sino comprendre i entendre que la situació política i econòmica en aquesta Comunitat és insostenible. Deuriem plantejar-nos si és aquest el govern que lluita pels interessos de tots els valencians, i entendre que hi ha una alternativa de futur clara i transparent, progressista i capaç de canviar el sistema insostenible de creixement d'aquesta comunitat per un creixement sostenible, responsable amb el Medi Ambient, quew lluite per la nostra educació, sanitat i cultura.
Aquesta alternativa és clara, ara més que mai, el PSPV-PSOE és el partit que el País Valencià necessita per a sortir de la crisi econòmica i per a una regeneració democràtica tant necessària.
Volem el canví, i cada vegada som més veus. Tenim clara quina és la fotografia que desitgem als peròdics i també tenim clara quina no volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada