Memòria Democràtica

La Llei de Memòria Històrica és un avans important, i un compromís del govern Zapatero, un avans pel que fa a les families de víctimes de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista. Però és evident que la Llei té llagunes i bastant ambigüetat- cosa que tant practica aquest país, la ambiüetat- pel que fa als símbols franquistes, que paradoxalment encara existeixen en una democràcia, que se diu avançada, com és la espanyola.

El cas més exentric és el Valle de los Caidos, un mansoleu dedicat no sols a Franco sinó que també al precurssor del feixisme i fundador de Falange, Jose Antonio Primo de Rivera. Aquest lloc és visitat al llarg de l'any per numerossos nostàlgics de l'etapa més obscura d'aquest país. Amb la Llei de Memòria Històrica és prohibeix qualsevol exaltació del franquisme en el vall, però és ben cert que aquesta prohibició no es compleix.

Els capellans allí assentats fan ceremònies religioses i un seguit d'homenathes al Caudillo que mai haveren volgut que ens havera deixat.

L'Esglèsia catòlica fou una vil complice de Franco i ara ho seguix sent. Surten al carrer a intentar homogeneitzar un model de familia, preconen violència contra homosexuals, dones que aborten, metges que practiquen l'abort, contra la utilització del condó (inclús ho preconen a l'Africa on aquest artilugi de latex prevendria la SIDA, gran pandèmia que afecta el continent), etc.....

Vestits de túniques, reparteixen osties a vestits en camissa i barret salvadors d'Espanya, falangistes. Són osties sí, el cos de Crist repartit a falangistes en el mateix lloc on els seus antecessors, i potser que no tan antecessors, depositaren cosos de republicans.

A les escripcions inclús fica: enemigos, i altres conceptes, però que ningún plasma que foren victimes de la repressió franquista i molt menys que foren fusilats.

En una democràcia com en la que vivim no ens podem permetre tindre un mansoleu que homenatgee al dictador, a cas Alemanya homenatjaria a Hitler?

Demane desde ací una presió al govern per a convertir el Valle de los Caidos en un museu històric que ens ensenye el que significà la guerra, com es guanyà la guerra, que vam pedre, i com dia el poeta: que al mirar enrere vejam el camí que mai hi ha que tornar a tocar.

Volem Joves Socialistes a Fortaleny!!!

Fortaleny és un de tans pobles en el que el PSPV-PSOE porta governant desde la transició democràtica a l'actual. L'agrupació Socialista de Fortaleny, una agrupacio forta i que està al 100% amb el seu alcalde, amb l'alcalde de tots els fortalenyers.

Els joves de Fortaleny que creguem en aquest projecte no ens podem quedar fora ni del progrés a Fortaleny, ni de la revolució cultural i política, d'augment de la democràcia, que com tots sabeu encapçalarà el secretari general del PSPV Jorge Alarte.

El País Valencià comença ara un canvi històric. Hem de fer que les eleccions del 2011 les guanye Jorge Alarte, perquè volem un país democràtic! I a Fortaleny em de seguir apostant pel progrés i el bon govern que significa un govern presidit pels Socialistes de Fortaleny.

Els joves progressistes de Fortaleny no podem romandre pasius, hem d'actuar i tindre veu pròpia, ja siga dins o fora de les institucions públiques de Fortaleny (Ajuntament).

Perquè som el present i volem ser el futur necessitem Joves Socialistes a Fortaleny.

Afilia't.

Si ets progresista te sens d'esquerres i amb ganes de fer poble acudeix a la reunió que tindrà lloc el proper Dimecres 23 a les 20 hores a la Casa de la Cultura, C/ Sant Roc, Fortaleny.

Ens trobaràs també al Facebook: Joves Fortaleny Socialistes.

L'STOP A UNA CULTURA

El passat diumenge els suïssos van votar en referendum diferents qüestions. Aquest país on la democràcia està qualificada a la seua màxima expressió, amb una democràcia directa, els referendums són molt comuns i utilitzats per a una varietat extensa de temes.

Doncs be, en el referendum del diumenge van ser notables els resultats de dos de les preguntes. Així d'aquesta manera els suïssos van votar a favor de que el seu país exporte armes i vaa votar en contra de la construcció de minaretes al país.

Aquesta última qüestió és la més espinossa, i es que fou una pregunta portada a referendum per la petició del Partit Popular de Suïssa, un partit ultra dretà i amb tnts clarament xenòfobs. La no construcció de minaretes ha sigut votada a favor per 20 dels 23 cantons que té el país alpí.

Aquest resultat ha ficat entre les cordes al govern del país, ja que aquest era contrari a la demanda del Partit Popular (al igual que la majoria de la societat segons enquestes anteriors). Un govern sobrepassat per la decisió del país, ja que açò afectarà clarament a l'economia sumergida de Suïssa (la sustentadora del país), per què ara què serà de les inversions dels multimillonaris musulmans (la majoria relacionats amb el petròli). Molts bancs musulmans ja han anunciat un boicot.

Però aquesta mesura no s'ha de veure com a una simple qüestió de l'estetica aerea del país, sinó que la dimensió va més enllà. Sols són quatre els minaretes existents a Suïssa i curiosament ningún està en funcionament, llavors que és el que verdaderament s'amaga darrere d'aquest resultat? Ni més ni ni menys que s'amaga no la por a l'extranger ni a l'inmigrant, sinó la por i el despreci vers a l'Islam que en occident se te, si més no, arran de l'atemptat a les torres bessones.

Veiem a l'islam i als musulmans com a enemics, com a invasors, com si nosaltres forem els poseidors en propietat del món i ells uns extraterrestres que ens venen a fulminar.

Desgraciadament aquesta és la direcció que està seguint Europa, fer la vida impossible més si cap als musulmans. Està vist que hi ha un fet clar, la multiculturalitat la majoria dels paisos europeus se la prenen com a un problema. Hem de ser conscients que no és un problema sinó una oportunitat que cal mesurar amb politiques públiques de convivència.

Molts parlen de tolerància, però no estem doncs considerant-nos superiors? Uns no em de tolerar a altres, tots hem de conviure com a persones del món, i amb un model proper, tots hem de ser europeus. Però la direcció europea no va per eixe camí, desgraciadament, hi ha que fixar-se clarament amb el perfil del president elegit de la UE, Van Rompuy, un catòlic conservador i contrari a la entrada de Turquia a la UE. Turquia seria el país més extens de la UE, amb població musulmana, seria el pais amb més europarlamentaris, i a més musulmans. Encara pensen que l'estancament de la entrada de Turquia a la UE es per motius econòmics?

MIRANT AL FUTUR!

Demà és el dia, és el dia del I Congrés de JSPV-Provincia de València. Jo assistire com a delegat de l'agrupació Joves Socialistes de Cullera.
Esperem que per una vegada ixim tots els joves socialistes més units que mai, i engeguem la llum de progrés i futur a les nostres comarques, contagiant a tot el país del nostre anel de canvi. Simplement aquesta és la raó per la qual dóne suport a la cabdidatura de Jose Carlos Orpi. Mirant al Futur!

MALALTIA INSTITUCIONAL

Pareix ser que el virus que recorre la Comunitat Valenciana és dificil de tallaer i eliminar. S'exten com la polvora. Les institucions valencianes tenen uns simtomes greus de malaltia extrema.
La radiotelevisió pública està completament manipulada i servida als interessos de la secta governant; la sanitat pública està gestionada en mans privades, unes mans que formen part del club d'amics de l'alma del lider de la secta governant; a les Corts valencianes el govern sectari no contesta a les preguntes de l'oposició; i la secta governant és corrupta sense cap martis.
Corrupció que en aquesta terra és un càncer galopant. Anys i anys de destrucció del territori per part de les empreses amigues.
Anys i anys de retòrica barata i falaç, anys de discriminació als que no pensen com ells, i anys de repressió. Sí de repressió: a l'oposició no se la escola ni en els itjans de comunicació públics, i els mitjans que ells conideren enemics o invasors de la "pàtria valenciana" són tancats i perseguits.

La Generalitat valenciana, la de tots els valencians es mereix una mica més de dignitat. La societat necessitem aires nous de llibertat i transparència. No podem viure més en aquesta situació. Inclús l'art es veu manipulat: la directora del Palau de la Música censura una obra de 36.000 € perquè en l'obra se fa alusió a Catalunya.
No es pareix cada vegada més aquesta situació a la que Orwell plantejà en l'obta 1984?
Vaig a ser dur, però el que se senta ofes que em perdone i entenga com un valencià d'esquerres i democràtic pot aguantar viure en un país costantment manipulat.
Cada vegada la única diferència que veig en aquest Paco respecte al d'èpoques obscures és que aquell arrivà al poder mitjançant un guerra i que aquell afusellava, mentre que aquest, encara com, no afusellat a ningú.

20 ANYS SENSE "EL MUR DE LA VERGONYA"

Ara que fara vint anys de la caiguda del mur de Berlin cal reflexionar en quin punt hem estat, en quin punt estem i en quin punt estarem.
Alguns intel.lectuals posaren el 9 de novembre de 1989, és a dir, la fi del mur de la vergonya, com a data final del segle XX (un segle sagnant amb un petit interval de “felicitat econòmica” desde 1945 fins al anys setanta) i inclus final de la historia.

L'historiador britànic Hobsbawm va posar fi al segle XX en la caiguda del mur, deixant enrere un segle un xicotet període d'edat d'or, a cami d'una crisi i l'altra (1929 Gran Depresió i 1975 crisi del petroli) fins un futur desconegut. Però Hobsbawn es mostra preocupat pel capitalisme creixent i arrelat, que ha servit per a millorar la condició de vida de moltes persones, però avisa dels problemes, al igual que també avisa de que quina poca capacitat de comprensió han tingut els poderosos per anticipar i preveure el que anava a succeïr en la segona meitat del segle.
Quan l'historiador britànic plantetja aquesta qüestió el món seguix beneficiànce d'aquesta nova economia que veu via lliure després de la caiguda del mur. Aquest paradigma econòmic afirmava amb tota contundècia que els cicles econòmics havien acavat, ja que la història s'havia acavat (Francis Fukuyama), i que sols podien creixer.
Però el que en realitat en l'actualitat sabem es que eixa ideologia econòmica tenia la seua preocupació i meta en el benefici d'uns pocs.
Amb la crisi econòmica destapada en 2007 als EEUU i estesa a la resta del món, la idea neoliberal de laissez-faire, el Estat és el problema, menys política social i més política econòmica, ha fracasat.
El problema no és el fracàs sinó el que ve després de la Gran Recesió, la misèria, més desigualtat, empobriment, endeutament... no recorda açò algun moment del segle XX? S'ha acavat doncs el segle XX? Aleshores ens trobariem davant un segle llarg i no curt.

Aquesta crisi, però, ja estava anunciada fa dècades. Amb la caiguda del socialisme real, l'alternativa al capitalisme desenfrenat era dèbil o inexistent, i el que és pitjor, el neoloberalisme tenia via lliure per al laissez-faire, menys Estat, privatitzacions de recursos públics, etc.
També amb aquesta gran crisi hem vist coses inimaginables, la nova economia ha de ser rescatada novament per Keynes. Els que pensaven que l'Estat era el problema ara, probablement no ho pensen, creuen que serà el seu salvavides. I dic que no pensen en l'Estat com a solució al problema, sinó que el veuen com un salvavides perquè el neoliberal té uns ideals d'ara sí ara no.
Ara van amb la idea de recuperació econòmica amb les butxaques públiques, però ja hi han països que demanen ja la retirada de injecció econòmica pública als bancs. Atenció s'han NACIONALITZAT bancs, inclús ho han fet els EEUU.
Però promte els tornarem a veure en la seua essència, tornaràn a defensar l'econòmia avans que allò social, i ho veurem amb el necessàri debat del futur de l'Estat del Benestar. Afirmaràn que és insostenible i que s'han de retallar partides, retallar sí, reformes estructurals per a evitar el col.lapse del sistema no.

Seguim pensant en la falsetat que ens han venut de que el segle XX és un segle curt? Jo personalment no.


Amb la caiguda del mur, l'alternativa al capitalisme era fràgil i tocada per la propaganda neoliberal que l'esquerra era la Unió Soviètica, segons Antonio Gramsci, s'extenia “l'hegemonia cultural” dels neoliberals, és a dir, l'esquerra adoptava mesures pròpies dels seus adversaris. De forma que els debats de les últemes dècades s'hagen centrat (encara se seguix fent amb l'alarma falsa de que l'Estat del benestar és insostenible) en parametres neoliberals com la flexibilitat laboral.
Así és on trobem un gran repte per a la socialdemocràcia, en un món cada vegada més interconectat, consisteix en alcansar graus d'integració i coperació entre el països que permitixquen la recuperació de l'equilibri entre el Estat i el Mercat.
Responent a la tesi de Fukuyama i vista la trajectòria dels últims 20 anys, no és difícil pensar que el neoliberalisme constituix el ideal que aspirarà la majoria de la societat? Sí, evidentment que ésdificil pensar-ho, llavors la història ni molt menys la ideologia ha acavat.
La crisi financera provablement ha possat de relleu el que ja era evident: el fracas de la ideologia neoliberal en els països desarrollats com en aquells en via de desenvolupament, i la urgent necessitat de recuperar el model socialdemòcrata en el discurs públic.

LA SOCIALDEMOCRÀCIA NECESSITA UN LÍDER

Ara més que mai se necessita una alternativa clara i decissiva front al neoiberalisme europeu. La crisi no sols es culpa dels lierals, sinó de tots, també de nosaltres els socialdemòcrates que ens hem summergit en les úktimes dècades en allò que Gramsci anomena "hegemonia cultural" de la idea neoliberal,és a dir, la socialdemocràcia ha pres les mateixes decisions que els seus adversaris.

Europa és majoritariament conservadora, ho hem de reconeixer, i hem de reflexionar, necesitem desmarcar-mos clarament del pensar conservador.

Ells tenen Europa dos líders clars i observables, Srckozy i Merkel, però i nosaltres? Vegem o observem un lider d'esquerres, que defenga en veritat idees i postulats clarament socialdemòcrates?

Espere i desitge que amb la presidència espanyola de la UE se marque una clara agenda socialdemòcrata.

Tot depen de Zapatero, toca se valents, toca ara més que mai ser un socialdemòcrata profundament ortodox, ser precís i efectiu.

El futur de l'Estat del Benestar està a debat de sosenibilitat econòmica. Hem d'estar presents, ser alternativa per a que no hi haja ni un sol retall en el sistema social europeu.

La Socialdemocràcia necessita un líder a nivell europeu, capaç de no vendre's als conservadors, capaç de defençar una alternativa real i justa per a sortir de la crisi.

SOMIANT PALESTINA (Randa Ghazy)

A propòsit de la pasada visita del nostre president Zapatero al Pròxim Orient, a les ràdios, televisions, i premsa escrita s'ha debatit sobre el conflicte isrelià-palestí. Un conflicte que qui sap si jo arrivare a veure el fi si es que arriva alguna vegada.

Potser parega sectaria o no la meua posició, però almenys soc clar en un tema tant complicat i dificil de resoldre. Sectaria o no, per a mi l'únic culpable és l'Estat assassi d'Israel. Els palestins sols se defensen contra el inmnvasor. Però i els soldats israelians morts pels palestins? Encara que parega poc ètic, e una guerra se sobreviu o se mor; s'ha de recordar el primer mal, el semen d'aquest conflicte: establir els jues, per raons religioses i per tant fundamentalistes (cosa de la que ataquen a les seues victimes) en territori palestí. I no me val la idea de refugiar als jueus vinguts dels camps de concentració nazis, el sionisme no es basa ahi, sinó en la religió, és a dir, en el misticisme no en la realitat.

El sionisme per tant no és més que un segon Holocaust, però amb papers invertits, ara són els jueus (israelins, cal saber que hi ha jueus moderats i laics contraris a la masacre de palestins) els que el porten a terme.

Amb el sionisme (pactat amb l'ONU) han vingut guerres i masacres. Les fronteres imposades per l'ONU no són respectades per Israel, les colonies, assentaments, urbanitzacions en la franja són fets en augment, que si la comunitat internacional no respon es convertiràn en fets consumats, si no es q ja s'han convertit.

I es que a Israel el temps perdut en negociacions li és favorable, a més temps perdut més assentaments, a més assentaments no possibilitat d'establiment de l'Estat de Palestina.

Així seguix la situació a la zona, és o no és Israel un Estat assassi i terrorista? Sí, sí i més sí.

Ahi va un misstge per a ments simples, catetes, i plenes de tot menys d'intel.ligència i humanisme: no sóc antisemita (que de segur que ho han pensat), sóc antisionista. Sí, se pot ser antisionista sense ser antisemita. Això de l'antisemitisme ho deixe per als substituds dels corruptes en el Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

El problema és seriós i estic plenament segur que el reconeixement de l'Estat palestí per part d'Israel i la resta de països, no sols milloraria la situació de Jerusalem, sinó que també milloraria les tensions creades pels EEUU de Bush i els neocons desde Kachemira fins a l'Índia.

* Com a títol d'aquest article he utilitzat el títol del llibre de la jove palestina Randa Ghazy, que narra amb tot detall que commociona, la vida dels palestins en el conflicte. Somiant Palestina.

Se pot trobar la edició en català en la Editorial Tandem.

DOS FOTOGRAFIES QUE CONTRASTEN

El protagonista d'ahir tindria que haver sigut la fotografia Zapatero-Obama a la Casa Blanca, però com en les tres ocasions que el president espanyol ha coincidit amb el president nordamericà, eixa fotografia, la dels dos mandataris, así a Espanya s'ha vist eclipsada primer per la no o sí dimissió de Solbes, segon per la fotografia de les filles de Zapatero i tercer per el culebron Costa/Camps - Rjoy/Cospedal.

La vesprada d'ahir no sabem si fou agradable o no per a ZP, ben be nadaria entre dos aigües o content per la reunió amb Obama o disgustat perquè la noticia a Espanya s'ha vist eclipsada per Costa.
El cas es que Costa implicitament o no va tirar la pilota del seu cessament a Rajoy, amb la possible obertura d'una comissió interna en el PP. Després d'un barull de comunicats de PP nacional i PPCV, que els quals es contradien, finalment hui, i després de l'amença de Cospedal, Costa ha decidit no acudir a la sesió de les Corts.
Camps finalment a cedit a Gènova i la cessat com a síndic en les Corts del grup parlamentari del PP i com a Secretari General del PPCV.

No és per defensar a Costa, però no és veritat que fou el govern valencià qui entregà concesions a les empreses de la trama Gürtel? No és veritat que Costa no té carrec ningun al govern valencià?
Aleshores, s'han depurat ja totes les responsabilitats a València sobre aquesta trama corrupta? La resposta és evident, no.

Crec que tots els valencians deuriem no sols reflixionar sino comprendre i entendre que la situació política i econòmica en aquesta Comunitat és insostenible. Deuriem plantejar-nos si és aquest el govern que lluita pels interessos de tots els valencians, i entendre que hi ha una alternativa de futur clara i transparent, progressista i capaç de canviar el sistema insostenible de creixement d'aquesta comunitat per un creixement sostenible, responsable amb el Medi Ambient, quew lluite per la nostra educació, sanitat i cultura.
Aquesta alternativa és clara, ara més que mai, el PSPV-PSOE és el partit que el País Valencià necessita per a sortir de la crisi econòmica i per a una regeneració democràtica tant necessària.
Volem el canví, i cada vegada som més veus. Tenim clara quina és la fotografia que desitgem als peròdics i també tenim clara quina no volem.

......I DEMÀ LA DIADA DEL 9 D'OCTUBRE

Són molts els sentiments que un dia com demà afloraràn en tots els valencians i valencianes, però aquest any desgraciadament en tindrem que sumar un de nou, aquest any molts valencians tenim el sentir que en aquest país la democràcia fa aigües, es desangra i mor.

El Gürtel ja no sols són tratges, és misèria, ronya, que fa molta pudor, pudor a podrit, osea Costa de verdad hueles a aguas turbias osea....?

Ni Camps ni Costa, ni Rambla, ni Rita, ni Alperi...per no parlar de Fabra, es mereixen estar demà en els actes conmemoratius de la nostra Diada Nacional, no mereixen plorar-li a la nostra senyera ni a la nostra autonomia.

Demà és el dia senyor Camps, faja alguna vegada d'honorable president i demà sense més diga davant de tot el poble valencià que dissol les Corts i convoca eleccions.

Utilitze un dia històric, ja que els agrada tant a la dreta utilitzar la història, i retorne la dignitat a la democràcia valenciana.

Hui mateix "superEspe" ha fet fora (camuflat en baixa voluntaria) del grup parlamentari autonomic del PP als tres diputats imputats en el cas Gürtel; per què el senyor Camps no actua i fa el mateix? Costa te totes les papeletes per morir com a polític, i Camps també. I es que resulta que Camps és ara el més independentista de tots els valencians, no escolta a Gènova, el President és ell, i a ell han votat, així de clar ho va deixar en el Debat de Política General a les Corts. I demà la Diada del 9 d'Octubre........

EL "NEOCON" QUE NO VOL MARXAR

Vergonyós és l'adjectiu que més concorda al Debat de Politica General d'ahir a les Corts Valencianes.

No solament foren insoportables les intervencions del senyor Camps (inacabables, esgotadores, plenes de retòrica xulesca), sinó que també foren deplorables les caretes, els gestos i les actuacions de la presidenta, Milagrosa Martinez.

Aquesta honorble presidenta no parava de riure's i entrar a la broma amb els companys peperos de la mesa de les Corts.

Però el cas més llamatiu, per no parlar de la infatigable mania que processa pel diputat socialista Camarassa, fou quan donà la paraula en torn de replica a la Síndica del grup Compromís, Mónica Oltra. El la intervenció anterior Oltra li preguntà a Camps pel cas Gürtel, i aquest xulescament li contesta parlant-li de la dissolució del grup Compromís i tildant a la diputada de transfuga.

Doncs bé, a l'hora de cridar a l'estrat a la diputada ecosocialista, la presidenta va fer en to de rialla i burla, cridant-la com a membre del grup ESQUERRA UNIDA, Bloc, Verds, Izquierda Republicana, Compromís.

J tenia la Presidenta l'acudit idoni per a divertir a uns diputats populars inquiets i temerossos de l'ixida a la llum de Informes policials.

Però sense dubte els grans protagonistes foren Costa i Camps. El president no respongue a res relacionat amb Gürtel essent preguntat pel Síndic Socialista Àngel Luna. El President respongué amb xuleria i amb dit amenaçador (ja un classic del senyor Camps), insultant i menyspreant a l'oposició (alte clàssic d'aquest el nostre President).

I que dir de Costa... pareix ser que el País Valencià té un rei Tut destructor (Zapatero) i uns salvadors Batman i Robbin (Camps i Costa), o almenys això es despren de la intervenció del Secretari General del PPCV, Ricardo Costa.

Res de Gürtel, res de res, ni tan sols baralla entre Costa i Rambla com se rumoretja pels mitjans de comunicació. El primer que fa Costa al entrar al saló plenari de les Corts és fundir-se en un abraç amb l'amic Rambla.

Però el sorprenent no acava ahi. Amb la intervenció de Marga Sanz (Grup No Adscrits, EUPV) se parlà de crisi econòmica i de el dcliu del capitalisme; en el torn de replica Camps es burla de les alteratives al capitalisme, defenssà a capa i espassa el liberalisme, i el més perillós el ralcionà com a única via per a la democràcia.

Però aquest home qui es pensa que és? Estem davant de l'últim neocon que queda en un govern? Bueno....perdó, reformularé la pregunta, estem davant de l'últim neocon a més de presunt corrupte?

El millor que pot fer vosté senyor Camps es marxar, anar-se'n a casa, cumplir el seu somni de ser expresident (segons va dir ell mateix ahir), cumplixca el seu somni i nosaltres, la resta de ciutadans valencians cumplirem el somni de viure en una Comunitat transparent, democràtica.

Si el seu somni ahir era el de ser expresident, el meu d'avui i demà és dir-li a vosté: ADÉU, SENYOR CAMPS!

Sebastià Crespo Pons

Secratari d'Organització PSPV-PSOE Fortaleny

Secretari Idees i Innovació Joves Socialistes de Cullera

sebastiacrespo@pspv-psoe.net

CURIOSO, VERDAD?

Zapatero és un irresponsable, improvisa, nos lleva al desastre como nación y como potencia económica. Así de contundentes se muestran los populares en calificar al presidente de la UE que más sensibilidad con los parados tiene, qué presidente europeo eleva la cifra i periodo para recibir salario de los que han agotado la prestación por desempleo?
Però atención, no solo son los del PP los que descalifican al gobierno para desgastarlo y hacerlo caer, sinoi que a ello se suma "con PRISA i sin pausa" medios de comunicación que hasta la fecha hacian valer su progresismo de centro-izquierda para dar un mero apoyo de opinión pública al PSOE.
Sí soys listos y yo previsible. Estoy hablando del grupo PRISA,que enrabietado por la adjudicación de la TDT de pago y por consiguiente el fin de su monopolio y la ampliación a la competencia, vaticinan una especie de venganza con Zapatero.

Peró este giro a la drecha de El País no es nuevo. Desde hace un tiempo el grupo de Cebrián lleva uniendose en Latinoamérica con la derecha, y llegando al extremo de publicar un articulo en el que se tildava al Che Guevara de (no recuerdo bien las palabras empleadas por el periódico, pero eran similares) asesino i terrorista.

No se acava la traición con los medios de comunicación, sino que miembros del mismo PSOE estan hablando a escondidas i cavisbajos, incluso se dice que algunos diputados.
Esta claro que la disciplina de partido no debe primar sobre la conciencia propia de cada uno, pero como socialistas y por lo tanto no liberales, esos críticos que no se atreven a dar la cara tendrian que mostrar un poco de lealtad.
De todas formas siempre ha sido así, cuando el barco hace aguas todos se tiran al bote. Però todos ellos deben entender que no se esta jugando el futuro ni el porvenir de un político, sino el futuro de España.

ENS TORNEM A EQUIVOCAR

En l'anterior article defensava aferrimament el projecte per al socialisme valencià de Jorge Alarte. Hui segueixc defensant-ho, però amb un poc menys d'ànims, o potser que un poc més pesimista.
Avui me llevat del llit un poc resacos, he desdejunat, me duja i engegue l'ordinador. Com tots els matins, si tinc temps, obric les planes web d'alguns diaris. La sorpressa que me endut hui és en el següent titular del Levante EMV: "Alarte destierra la marca comercial PSPV".
Seguim erre que erre en el canvi de sigles. Crec en el projecte d'Alarte de refundar el partit, una refundació que mostre un partit més fort, més modern i més valencianista, un partit clar amb els signes d'identitat de la nostra terra. Crec en la nostra senyera, en el nostre himne, però també crec en la unitat lingüistica i amb una dualitat denominativa: la institucional (Comunitat Valenciana) i la ideològica (País Valencià).

Ens equivoquem si pensem que el problema del nostre lastre electoral són les sigles, el PSOE, un partit actualment burgués i socialdemòcrata, sense tics marxistes i encara conserva la nomenclatura històrica de Socialista Obrero. Perd el PSOE eleccions per les seues sigles? NO
El mateix em d'aplicar al PSPV. País Valencìà es significatiu de la nostra marca d'esquerres.
El vertader problema és la societat valencian, Sí, tota ella està naufragant en la dictadura del PP, que al igual feien la CEDA i Falange DURANT ELS ÚLTIMS DIES DE LA REPÚBLICA tildaven de rojos a tots els opositors, doncs be, a nosaltres el PP ens tilda de catalanistes, i/o poc o gens valencians. Es per això per el que ens tenim que preocupar, i no per la nostra historia interna que a la par no podem destruir.
Si culpem a les sigles, ens tornem a equivocar!

SETEMBRE :ADÉU ESTIU: NOU CURS POLÍTIC

Quan acava l'estiu -o ens trobem a les portes del seu fi- molts tenen allò que anomenen steress postvacacional. Probablement és això el que te el nostre gran i honorable President de la Generalitat. On està aquest home de vacances? Uff no calla calla! massa llargues per a mi.
Però per favor no comencem lafi de les vacances d'aquest blog criticant, xe quina mania en criticar a la dreta que es tant respectable en aquest país, perfavor, perfavor, ni que es comprara i/o furtara la roba del mercadillo, no no, és respectable perqué se la compra o/i furta a VUITTON, perfavor, perfavor, quin Glamour........ells si que saben col.locar a València en el NUMBER ONE OF PIJERIOOOOOOO. O almenys ho intenten.

Però com dia, no parlem d'ells que ja prou tenen de desgràcies pobrets..... Finalitza l'estiu i començaun nou curs polític que es manifesta difícil i complex tant per al PSOE com per al PSPV. Els socialdemòcrates som conscients que ens esperen uns temps dificils, però que de segur en surtirem demostrant a la ciutadania que som un gran govern que lluita pels interessos d'Espanya i dels espanyols i del seu benestar (PSOE), i demostrarem que podem formar una clara alternativa poderossa i forta contra el PPCV (PSPV).
Al govern d'Espanya em de ser caàços de reduïr cada dia més una crisi econòmica mortifera, em de prendre messures contra l'atur, sempre contant amb els sindicats.
Hem de preparar el futur econòmic d'Espanya, un futur d'energies verdes, formació profesional, i potenciació d'Infraestructures públiques. Un futur també, que per molt que pese a alguns, l'estructura i organització d'Espanya ha de ser revisada.

Pel que fa al PSPV, hem de ser conscients que tenim un problema, de fa anys, no arrivem a la gent. Tots , completament tots hem d'arrimar el muscle amb el nostre Secretari General, donar-li tot el nostre suport al seu projecte de revitalització i perquè no, de refundació del socialisme valencià. El PSPV té un gran repte per a aquest nou curs polític: tornar a ser un gran partit valencià de mases, formar una gran unió que siga capaç de desvancar a la dreta del nostre país, ser una organització forta i potent amb veu en tots els sectors de la societat civil valenciana.

Sóc optimista, com crec que tindriem que ser tots els militants del PSPV i socialdemocrates convençuts, tinc la certesa que no molt lluny està el veure un President de la Generalitat socialista. Es probablement un sentiment d'un jove que creu en una Tercera República i en una Generalitat no governada per corruptes ultradretans.
En tot cas no hi ha res imposibli, però sí dificil. És per això que els socialistes hem de depositar la nostra confiança en Jorge Alarte i la direcció del partit, tots una pinya, sense recriminacions ni ganes de venjança, així podrem tornar a governar aquest país. I sincerament, els que intenten obstaculitzar i fer guerra dins de la seua propia casa, posant barreres a les rodes de la revitsalització socialista actual, farien molt be en jubilar-se. L'enemic és el PP no nosaltres mateixos.

Sebastià Crespo Pons
Secretari Organització PSPV-PSOE Fortaleny
Membre Executiva JSPV Cullera
sebastiacrespo@pspv-psoe.net

PLATAFORMA CIUTADANA

Definitivament aquest blog no se'n pot anar de vances pels motius que ja s'imaginareu. La justicia valenciana no és justicia, és clientela barata i absurda que mereix tot el repudi de qualsevol persona digna. Clientela d'un president de la Generalitat i d'un govern corrupte, sí sí corrupte. La justicia valeciana està comprada, el més que amic De la Rúa és tan o més lladre que Camps. És complice de la desfeta de les institucions públiques que aquest govern autonòmic porta a terme en la seua política autoritària, despòtica i xulesca.
Però no sols és el PPCV el indigne per a governar, també ho es eñ PP nacional, que ara diu que desde el govern Zapatero se'ls espía..............pose punts suspensius per a evitar burlar-me de una estratègia ridicula, absurda que du a terme el principal partit de l'oposició per a tapar els casos de corrupció que a les seues esquenes ixen. Una cortina de fum...sí, però un fum que els absorvirà en la misèria democràtica, mostramt-nos la verdadera careta que té la dreta en aquest país.

Potser que llegint aquest article llisquen entre linies algun rasgd'odi i ràbia. Sí, no estàn equivocats, és ràbia d'un ciutadà valencià de 19 anys que sols conèix governs de dretes, uns governs anticiutadans i en pro del "despilfarro", el despotisme i la manipulació.
És per això que hem de crear una plataforma ciutadana en la que tots els valencians, de tots els àmbits de la societat civil valenciana tinguen veu. Una plataforma que lluite contra aquest govern, amb la paraula i la raó, gent progressita que crega en un projecte de progrés i de canvi en aquest comunitat. El nostre objectiu: derrocar el govern Camps. Derrocar un govern desgastat i tocat per presumptes cassos de corrupció, un govern que els valencians no ens mereixem.
Espere una resposta positiva a aquesta iniciativa de plataforma ciutadana, gent activa progressista. El motor del canvi, aupar a un president socialista a la generalitat, perquè junts podem fer història, perquè junts podem fer país, perquè junts salvem la democràcia valenciana.

ACTES ALS QUE HE ASSISTIT

BLOG EN VACANCES

Si no hi han sorpreses d'ultima hora aquest Blog romandra en vacances durant el mes d'agost. No vaig a estar parat, vaig a dedicarme a transcriure un diari d'historietes de l'avi i a veure si fem alguna cosa amb ell. Si la feina ix be penjare en aquet blog lesmillors escenes del diari, el qual la narració crec recordar que transcurrix a la resistència francessa.

Avans de dir adéu per vacnces, he vist a les noticies de le 14.30 de hui (Noticias Cuatro) que purula per l'aire que el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) podria donar "carpetazo" a l'asumte Camps.

Hem d'estar preparats perquè si això succeix l'armarem gorda!!!

OBJECTIU: GENERALITAT 2011

Desde 1995 el PSPV veu una derrota darrere d'altra, o el que ésel mateix, 14 anys de governs de dretes. Uns governs que han fet que aquest país estiga cada vegada més endeutat, en mans privades i d'obscures trames de corupció, de mala gestió pública i el que es pitjor: han fomentat l'odi i l'enfrontament entre valencians.

Catorze anys de privatització dels serveis públics i de manipulació dels mateixos.

La Dictadura del PP al País Valencià és evident i moralment refutable. Vegen la seua força autoritaria en RTVV, cada dia a les Corts Valencianes (amb xulesca i sense respondre a l'oposició), o en les quasi inexistents respostes del president del consell als periodídtes.

Vosté, senyor Camps és el molt honorable "Caudillo" d'aquest causa destructiva, que està acavant amb la democràcia valenciana i posant en ridicul unes intstitucions centenàries, si li queda algo d'honorabilitat VAJA-SE'N SENYOR CAMPS!.

Els grans fastos (America's Cup, Formula 1, etc...) colapsen la ment de la societat valencina sense deixar-los marge per a reflexionar i pensar en quin país es mereixen viure.

Un país on la Sanitat Pública siga de qualitat, on l'Educació pública siga laica, plural i de qualitat, un país en el que la tolerància al diferent siga una realitat i no una paraula perduda en l'aire i sense significat. Eixe país sols podrà existir sense una dreta rància i corrupta al govern.

Es per això que els socialistes valencians hem de augmentar esforços, deixar-nos d'autocrítiques i encapçalar units una revolta cultural i mediàtica que siga capaç de canviar el destí del País Valencià.

Però per aconseguir tot açò primer hem de donar a conèixer les cares d'eixe futur. Els valencians han de saber qui és el seu futur president, han de saber qui és Jorge Alarte.

Aixi com a jove i humil militant, i com a Secretari d'Organització del PSPV Fortaleny, crec convenient portar a terme una campanya amb un clar lema: OBJECTIU GENERALITAT 2011; que done a coneixer als nostres joves i majors les nostres postures, les nostres solucions als problemes, el nostre programa i les nostres cares de futur.

Aquesta és una activitat que ha de començar ja, ha d'anar poble a poble, fent xerrrades, conferències, mitins, activitats lúdiques; tot una campanya per apropar-nos i conèixer les inquietuds i demandes dels i les valencianes.

Al mateix temps hem de ser l'eix vertebrador del canvi que la intel.lectualitat valenciana deman a crits. Hem de ser capaços d'aglutinar a tota la societat cultural i intel.lectual de la societat civil valenciana per a que el canvi correga pel país com la sang roja corre per les nostres venes socialistes.

Perquè el canvi és posible, i necessari, més que mai hem d'ixir al carrer i conseguir que l'OBJECTIU GENERALITAT 2011 es faja realitat.

Sebastià Crespo Pons

Secretari d'Organització PSPV-PSOE Fortaleny

Secretari Educació JSPV Cullera

sebastiacrespo@pspv-psoe.net

OBJECTIU: FORTALENY 2011

A propòsit dels que preferirien la il.legalitat o les coses turbies i poc clares per a unes ajudicacions d'unes obres finaçades amb els impostos de tots els espanyols, unes obres finançades per l'Estat, saben realment el que es governar o el que significa la dignitat, i el més fort: saben el que és ser Socialista?

No m'agrada donar lliçons, i menys a mi un jove de 19 anys, quina necessitat tinc de donar lliçons, cadascú que reflexione i pense el que és, el que vol ser i per a que està on està.

Aquest govern local sempre s'ha caracteritzat per la transparència i la legalitat, no serà que els de la papeleta que tildava al nostre alcalde de corrupte voldrien que en realitat fora corrupte per a satisfer la seua butxaca i interessos...... probablement probable.

I com a Secretari d'Organització dóne tota la meua confiança en el nostre alcalde, una confiança que sempre ha tingut, té i tindrà de TOT el PSPV de Fortaleny.

Llanse llavors desde aquest foro, potser no el més adequat puix no se si molt Fortaleny seguirà aquest Blog, la meua intensió d'entrar en la llista del PSPV que es presente per a les eleccions municipals de Fortaleny del 2011. Això sí, una llista que represente una continuitat de treball i de bon fer poble que du a terme el nostre alcalde Vicent Almudever, però al mateix temps una llista de dones i homes compromessos de veritat amb el sentiment Socialista i els valors que tot ells comporten. No estare en una llista que pretenga el interes particular i individual, cosa que no pasarà puix aquest partit es caracteritza per lluitar per l'interés col.lectiu i dels més dèbils. Estaré en la millor llista que el PSPV presentarà per a construir un futur i modern Fortaleny, que aposte per l'austeritat, per les persones, en definitiva que aposte pel que el PSPV a apostat desde fa 30 anys en aqust ajuntament, per el benestar de la nostra gent. Una llista que integrarà un gran programa de poble que marque l'OBJECTIU: FORTALENY 2011. On espere que s'obrigà un debat que personalment crec necessari per al partit i per al poble: l'energia solar a Fortaleny.

Els que pensem en Socialista, els que de veritat sóm socialistes, Junts podem seguir guanyant eleccions i encapçalar la prosperitat i la veu dels pobles menuts. JUNTS podem fer Història. Apostem pel Futur?

ORGULL LGTB 2009

El lema d'aquest any per a la manifestació de l'Orgull LGTB és ESCOLA SENSE ARMARIS, i no es tracta que estem en contra d'aquells grans portes apilotonades en les parets laterals de les nostres classes, sinó d'unes d'unes portes molt més perilloses, i que sense exagerar poden ser mortals. Parlem com és clar de la porta de l'homofòbia que dóna peu a la por de molts adolescens a no ser ell mateix i a mantindre's dins l'armari amb totes les repercucions que comporta: soletat i menyspreu inclús pròpi.

La societat evoluviona i canvia, però encara hi han sectors, com alguna part del professorat i del pròpi alumnat, que fan mal holor i que s'han de netejar. No som fem, no som pols, no som idees, som PERSONES i per tant no se pot estar encontra de nosaltres ni dels nostres drets com a persones, i mai toleraré a l'intolerant, no se pot estar en contra de les persones, sí de les idees. No se pot estar en contra ni de Homosexuals, Bisexuals o Transexual, ni dels nostres DRETS, repetisc som persones.

I es que a les aules encara hi ha una LGTBfòbia latent que entre tots ens hem preocupar per erradicar. Si a l'escola, que suposadament és on se formen gent del futur, hi ha homofobia, en la gent del futur es evident que hi haurà homofobia.

Al 2005 vam conseguir un ple dret pel qual les sotanes més casposes d'aquest país van sortir al carrer, però per sort no van escampar les puses per tota la població.

Així i tot no està tot conseguit, les traves posades per l'administració per a l'adopció de fills per part de parelles del mateix sexe encara són patents, i la nostra lluita també s'ha de centrar en això. Per desgràcia encara hi han parelles homosexuals que marxen a Estats Units per a concebre un fill amb el sistema de mare d'alquiler , però quan arriven a Espanya amb el fill quest es tractat com a extranger amb totesles connotacions que això comporta, si les autoritats espanyoles no s'apressuren en inscriure en el codi civil al xiquet, als tres messos es produeix l'expulsió reglamentària.

Aleshores ací tenim un gran cavall de batalla i una pressió que fer al govern obrint el debat del ventre d'alquiler.

Per sert.....tots els que critíquen la desfilada de l'Orgull......per què són tant amargats i amb poques ganes de festa? La marxa reivindicativa és també festiva, de festa, de celebració del que som, de com el pròpi nom indica: del orgull de ser el que som.

Personalment a dald del bus de JSPV a la fi del passacarrer, notant l'aire vaig ser l'Hhome més lliure i més feliç del món, i em vaig enrecordar d'una figura masculina d'una pel.licula, de Harvey Milk, i vaig pensar: ell igual que molts va morir per a que jo hui poguera estar ací. A ell igual que a tants els deguem la vida.

I al igual que Milk deia: Gays, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals, em diuen Sebastià Crespo i vinc a reclutar-vos!!!

La lluita no ha acavat. Visca l'amor i lliure!

GAROÑA NO, PAJÍN I AÍDO SÍ

Sere breu en aquest article, que a alguns els semblarà crític i a altres una adesió suprema a Zapatero. Doncs be ni una cosa ni l'altra, seré sincer i fidel als meus principis i conviccions, per les quals milite en el PSPV-PSOE.


En aquesta última setmana he vist a la televisió, he llegit als diaris i escoltat a la ràdio, que se parlava d'una possible crisi interna dins del partit, tot després que Felipe González afirmara en una entrevista postures que els periodistes suggerien que contradia a Zapatero. Però el parlar d'aquesta crisi també va vindre a "cuento" per les crítiques d'alguns ex-socialistes a la gestió de Leire Pagín davant la campanya electoral europea, i les crítiques a la ministra d'igualtat Aído pel tema de l'abort.


Comensare per l'asunt de González. Es va mostrar partidari a prolongar la vida de la central nuclear de Garoña, perquè la Comissió Nacional de la Energia donava el vist i plau a una prolongació de 10 anys més.
Desde el punt de vista ací no hi ha una contradicció amb Zapatero, segur que el govern acavarà donant llum verds a la prolongació de 10 anys.
M'atrevisc a dir que s'equivoquen, soc totalment un antinuclear i Zapatero té l'obligació de complir el programa electoral. De no ser així tindria jo la primira decepció amb Zapatero. Jo espere que ara tanpoc ens falle.
Espanya és el apís que més aposta en el món per les energies renovables, Zapatero és l'únic alé esquerrà a Europa que ho porta en bandera. Som el país del món més avansat en el tema de renoivables, açò s'ha d'aprofitar i ser la locomotora del món pel que fa a aquesta energia verda. Donar llum verda a la prolongació de Garoña seria tornar a la cola, com en el procés de industrialització, i perdre la oportunitat de ser els capdavanters en la matèria.

Aído i Pajín Sí. Discripe totalment de les crítiques que la carronya vellaca i desfasà ha fet resentida per haver perdut la primera linia d'acció. Em referisc al que avans me referit com a ex-socialista, sí ex-socialista, perquè ixa persona no es mereix el carnet de aquestagran família que és el PSOE, em referisc al senyor Leguina, ex President de la Comunitat de Madrid, i per a mi també ex socialista. Aquesta marioneta de la dreta ara resulta que escriu a diaris tan democràtics com en la revista Época (naciona catòlica i neofeixista) defensant posicions i guanyant-li en "facha" a qualsevol altre de dretes.
Gent com aquesta són els que volen destruïr la situació de unitat que viu el PSOE Federal en la persona de Zapatero.
No hi ha crisi interna per la meua part, sóc ple defensor de les energies renovables i estic al PSOE i Zapaterisa com el que més. M'he afiliat al PSPV-PSOE en època de Zapatero, creuia en el seu projecte , crec i creure fermament en el projecte de Jose Luis Rodríguez Zapatero.


Diuen els periodistes que ara tornen a aflorar les families en el PSOE, donscs be, jo em declare FELIPISTA i ZAPATERISTA, els que han fet d'Espanya un país prosper, un país social, un país més europeu. Són els dirigens que els espanyols els deurem més en un futur. Gràcies a Gonzalez disfrutem de la millor sanitat pública i universal d'Europa, de societat de benestar, d'obrir-nos a Europa, etc, i gràcies a Zapatero alguns podem exercir el dret tan bàsic com casar-nos i adoptar fills, les persones depenents veuen millorada la seua situació i les seues families veuen aliviada una situació desesperant, etc, etc... Sóc en definitiva socialista del i ben orgullós de ser Zapaterista i Felipista, i ben orgulllós de ser militant del Partit Socialista del País Valencià - Partido Socialista Obrero Español.

L'ESCEPTICISME TRIUMFANT

1. Els conservadors són majoria a Europa.

2. El socialsme i la socialdemocràcia europeus estem en una crisi profunda.

3. L'esperança dels Verds.

4. Europa no ens impoeta, però si el que d'ella ve.

5. L'extrema dreta avança imparable.

Aquestos cinc punts són en els que podriem resumir la jornada electoral del passat dia 7, això pel que fa a Europa, però pel que fa a Espanya els cinc punts se podrien resumir en un: "açò és el camí per arrivar a la Moncloa". Almenys això és el que Rajoy va dir. Però retrocededim un poc al moment del festeig en el balcó de Genova. El senyor Mayor fa referència a Aznar i a Rato, yo em pregunte, és eixe el PP que ha guanyat les europees? o el PP que va sortir del Congrés de València com va afirmar Rajoy?

Recordem que el cap de llista, el candidat era Mayor i no Rajoy. La meua por es plasma en realitat, el pitjor PP asoma les ales, l'extrema dreta també ha guanyat en Espanya.

Açò no és un camí per arrivar a la Moncloa,senyor Rajoy, no, açò és el camí que durà vosté cap a la dreta més radical o senzollament és el camí per a que les gaviotes mes àvides del seu partit el tiren al carrer i per descansarà a casa.

Com a valencià es digne de mencionar els resultats al País Valencià. El meu estat d'ànim després de les eleccions és resumeix en la paraula: DECEPCIÓ.

No decebut amb el PSPV, ni amb Alarte, ni amb Perelló, que han fet una campanya correcta, acertada i per a guanyar, tot el contrari, sinó que estic decenut amb la societat valenciana. Una societat que no castiga la corrupció és una societat corrompuda. El País Valencià s'ha convertit en el Big Brother que Orson Wells plasmà en l'obra 1984 , la societat manipulada per els aparells de l'Estat (Canal 9), dóna completa reverència i submició al lider, el Big Paco. En fi que el País Valencià ha votat "imPPutados".

Els socialistes al País Valencià no podem ser moderats, prou, prou d'aguantar el menyspreu de la dreta a la nostra llengua, a la nostra cultura, a les nostres institucions, als nostres serveis públics, al nostre país, i el que és més important a les persones.

Ha arrivat el moment d'actuar, ara o mai, és l'hora de la rebeldia juvenil, els joves hem d'encapçalar una revolució, democràtica sí, però una revolució radical que obriga els ulls a aquest país que dia a dia es mor una mica més.

Hem d'estar disposats a fer qualsevol cosa, sempre dins dels nostres valors i principis. El PSPV no està mort, qui està morta és la societat valenciana, i nosaltres, els socialistes hem de tornar-la a la vida.

Tornant a Europa, que ha sigut el vertader escenari electoral encara que alguns vullguen extrapolar una petita victoria sense apenes participació a nivell nacional, en el continent ha hi hagut un alient d'esperança, l'augment d'Els Verds. Aquest augment denota que la gent d'esquerres està preocupada per les qüestions medioambientals , una gent que en anteriors ocasions segur que ensa ha votat als socialistes. Doncsbe, l'agonia socialdemocrata europea s'ha de parar, ací, en el resultat dels Verds tenim un exemple de per on té que anar el nostre futur.

Hem de mostrar-nos radicals, al costat del més dèbil, preocupats pel medi ambient; la Tercera Via ja la vam iniciar, ara és l'hora és el temps d'iniciar la Quarta Via, la via de l'ecologisme, del pacifisme, del mercat amb control estatal (no via lliure per al mercat), de 'humanisme social, etc.

Hem de ser capaços de sobreviure, de regenerar-nos, ho hem de fer, hem de salvar a Europa, a Espanya i al País Valencià.

Concloure amb un raonament pesimista, per tal d'obrir consciències, un pesimisme que ahir després de veure els resultats electorals es va extendre per tota Europa. Tres són les conclusions a les que he arrivat:

1. Als ciutadans no els importa Europa, però si els importa el que d'ella ve perqùe els afecta en el 80% del seu dia a dia.

2. S'ha donat confiança per solucionar la crisi als creadors de la crisi.

3. El nou model de polític que agrada i que guanya eleccions és Berlusconi

BENVINGUTS A L'ERA DEL SINISME!

ORACIÓ LAICA AMB UN REPUBLICÀ MOLT PRÒXIM

A tu Juan Pons i Torres dec jo la pasió per la política i per la democràcia.
Recorde encara quan era petit que em contaves aquelles histories de la guerra. Amb 16 anys vas marxar de casa, deixant una mare desolada doblement, en busca del teu germà major. Coratge i valentia a tant promta edat fan de tu, per mi, l'home més admirat de tots.
El no saber res del teu germà, perdut encara per a la nostra generació, probablement perdut en una de les cunetes de la vergonya, que encara hui en dia, sí sí, hui en dia, hi ha gentola que refuta que els familiars puguen obrir les foses per trobar els seus familiars.

Recorde també, que em contaves com en la batalla de l'Ebre passaveu de l'ànim eufòric a la desesperació. Em contaves com t'agafaren en la frontera, i et portaven a un tren amb destí fatal. Però vas ser valent, furtares una identificació falsa i saltares del tren. Altre destí t'esperava, be millor o be pitjor: la resistència francessa.
Així es avi, me'n recorde de tot el que em deies, amb jo tansols 12 anys, de tot, però crec que ara em toca a mi contarte tot el que desde el present s'està maquinant del passat.

Te'n recordes d'aquella jutge que anava en unes eleccions en les llistes del PSOE, que després es convertí en amic de Pedro J. i el nou liberal de Aznar, amb l'argument dels GAL? Doncs eixe jutge ha emprés una taxa memorable i encomiable. Avi, estava intentant fent justicia al teu germà, i com no, a tu també. Va fer un intent de jutjar els crims del franquisme, sí sí, jutjar a Franco i company; i també va fer cumplir una llei, va fer que els familiars poguesin exhumar les foses.
Però tot açò ocurreix perquè desde el 2004 hi ha un govern socialista, amb el president Zapatero. Doncs aquest ha fet una llei de Memòria Històrica, que com no la dreta més rància, que tu vas saber perdonar però no oblidar, l'està boicotejant continuament.
Doncs sas que pasa? Que aquest jutge, fent cumplir la llei, pareix ser que se'm va eixir de les seues competències com a magistrat. I el pitjor de tot, és que l'han citat a declar per prevaricació, acceptant així una denuncia interposada per un grup ultrafeixista.
I jo després d'açò et vull preguntar: no és aquesta denuncia de prevaricació denunciar també als que més han lluitat per la democràcia i les llibertats en aques país?
Hem senc ofes, segur que tu també. Se que tu mai vas voler la revantja, però avi, per què no tindre un poc, encara que siga un poc, de justicia? Per què els de Paracuellos han tingut 40 anys de record i honors, i els defensors de la democràcia, de les urnes, del poble, no heu rebut ni un sol honor? Quina és la por d'aquesta democràcia? No vull tanpoc revantgisme, sinó que el teu honor, el del teu germà i el de milions de persones es vega reconegut.

Avi, per què els de la sotana seguixen pensant que Espanya és encara el seu "coto de caça" i no ens deixen a tots en pau? M'insulten, insulten a les dones que lliurement decidixen sobre la seua maternitat, insulten el teu record, insulten la democràcia, insulten a les victimes de la pedrastia, insulten el progrés... Què hem de fer per a llevar-nos'ls, en pau, de damunt?


Un abraç roig i laic, estigues on estigues , amb mi tindràs honor. SALUT I REBULICA, AVI!

ELS VALENCIANS MÉS QUE MAI HEM DE VOTAR

Les eleccions d'aquest diumenge 7 de juny són per a mi les primeres en les que exerciré per primera vegada el dret de vot, i estic ansiós que arrive el diumenge, estic ansiós per veure la victòria de López Aguilar.
Però per a que eixa victòria es produixca hem d'anar tots i totes massivament a votar. Els valencians i les valencianes hem de votar amb més força que mai, hem de recolçar a Perelló i a Pepa Andrés (els nostres candidats europeus), hem d'exercir el vot massivament per diverses raons: hem de castigar la falta de respecte a les institucions valencianes qe està tinguent el govern Camps. Un president imputat per presunta corrupció és indignant. Encara que per alguns no és indignant sinó morbós: 15 mil personetes donant-li suport al tio Paco a la plaça de bous o els col.lègis de metges i infermers que demanen cita al Palau de la Generalitat per donar el seu suport a Camps. Però la meua pregunta és: que és més indignant Camps que no ensenya els tiquets dels trages o estes titelles, si si 15 mil però titelles manipulades i plenes d'ignorància política i democràtica, que mostren el seu suport incondicional a la corrupció?
Hem de votar socialista perquè no podem permetre que els "champions of the mafia", els Dalton o els dels trages de corbata seguisquen insultant i agredint les nostres institucions democràtiques. El 7- J anem a regalar a Camps i companyia trages, però no de corbata sinó el trage de ralles i una entrada de visita a Picassent!
Si els socialistes guanyem les eleccions, no sols canviaràn les coses a Europa, sino que també al País Valencià, el senyor Camps si tinguera decència i dignitat dimitiria, però encara que a València guanye el PSOE no ens fem moltes il.lusions, perquè ja hem vist com el tio Paco no te ni decència ni dignitat perquè ni ha ensenyat els tiquets dels trages ni ha dimitit.
Sí un altre Canal 9 és possible, una societat valenciana amb drets i llibertats és possible, per això abans hem de conseguir tot això a Europa, com? votant socialista, votant a López Aguilar. Guanyar les eleccions europees seràn la victòria en una batalla, però atenció perquè la guerra no acava ahi, la victòria final es troba a la Generalitat Valenciana, després d'Europa vindrà el País Valencià i el nostre Secretari General Jorge Alarte serà president de totes i tots els valencians.
Però tot això està en les nostres mans, ara em de fer que el desig es cumplixca en realitat, omplint les urnes de roig, omplint les urnes de drets socials, de llibertat, de igualtats, de justicia, de democràcia,omplint les urnes de papeletes del PSOE.