Nova Vía, eixe era el nom del grup de socialistes que auparen a Jose Luís Rodriguez Zapatero a la secretaría general del PSOE en el XXXV Congrés de l'any 2000, i que el portà a president del govern el març de 2004. Al guanyar el congrés el grup com a tal se va extinguir.
El nom del grup - o corrent - no és del tot indiferent. Aquest nom, Nueva Vía, sense dubte feia referència al moviment que se produïa i seguix produïnt-se en la socialdemocracia europea, la Terera Vía.
Aquesta via reformista i centrista de la socialdemocràcia té el seu màxim marc teòric en el sociòleg Anthony Giddens, i com a referents polítics al laborista Tony Blair i al ex-canciller alemany Gerhard Schröder.
Les corrents de la Tecera Vía en general suggerixen un sistema econòmic d'economia mixta i el centrisme o reformisme com a ideologia de govern. En la pràctica política estes posicions no accepten ni la filosofia del laissez faire dels neoliberals ni el mercat totalment controlat del marxisme-leninisme, propugnen una profundització en la democràcia, el desenvolupament social i econòmic plenament basat en la formació i la educació, en la investigació i la innovació, i una fisvcalitat progressiva.
Tota aquesta definició, que pot ser trobada i vista per qualsevol inclús al Viquipèdia , mostra la direcció a la que el centre-esquerra ha de desenvocar per a convertir-se en el protagonista de la reforma del que ja fou protagonista cofundador, de l'Estat de Benestar o del Model Social Europeu (MSE).
I es que el MSE té una característica de la que no podem fugir: sense financiació no existeix. Europa envellix, i la població activa disminueix, i el MSE pot arrivar a ser insostenible.
Però no em centrare avui en la importància de la Tercera Vía per a la reforma del MSE, sinó més be en la seua importància per a traure a Espanya de la crisi, i el més necessàri, per a curar el mal estructural de l'atur a Espanya.
Zapatero com a president socialdemocrata ha de prendre noves mesures, unes mesures socialdemocrates,i la Tercera Vía ens les proporciona.
L'atur és un mal endèmic espanyol i cal acavar amb ell. Cal mirar a Suècia, Dinamarca i Finlandia. En aquestos països la socialdemocràcia va apostar per la Reforma Laboral, van apostar pel que s'ha vingut a anomenar la FLEXISEGURETAT.
Açò és,de manera sintetitzada, que abaratar l'acomiadament, però a canvi una major seguretat de desocupació (de 4 anys), i en eixe temps el treballador aturat no sols té drets, sinó que també obligacions. Ha de seguir obligatòriament un sistema de formació a costa de l'Estat i les empreses, i l'aturat acceptarà qualsevol treball que li arrive. El lema del govern danés per a dur endavant aquesta reforma fou: Protegir el treballador, no el lloc de treball.
Resultats: Dinamarca 4% d'aturats, Espanya 19.9% d'aturats.
Potser el simil amb aquestos països escandinaus potser no del tot acertat, però les reformes cal empendreles en països grans com Espanya.
Es per eixa raó que com a militant del PSOE demane al nostre president polítiques preventives (que no sols paliatives) per acavar amb la crisi, i que com a president de torn de la UE faja seues aquestes polítices tercerviistes, i que a Espanya comence un seguit de reformes desde la Nova Vía per a fer d'Espanya un país modern, que invertix en I+D+I, capaç de fomentar un nou model productiu basat en el capital humà i en la sostenibilitat medioambiental.
Si Zapatero no aprofita el moment per a fer les dites reformes, haurem perdut una gran oportunitat.
Està la Unió Europea preparada per a configurar aquestes polítiques entre tots els seus membres? I Espanya? Seràn possibles els consensos per a transformar l'activitat econòmica?
La història ens ho dirà.
