dijous, 30 de desembre del 2010

ADÉU 2010

Dir adéu a aquest any que demà passarà als anals de la història probablement serà una alegria per a molts espanyols, i una vertadera raó per a brindar amb el cava. I es que per a més de quatre milions d'espanyols aquest any ha sigut un agnus horribilis que més val que s'allunye i pronte. Dpositem totes les esperances en el nou any, llançant crits d'esperança a l'aire per a que la situació millore.
Personalment a la meua llar la crisi s'ha notat i molt. Però pel que fa a nivell intel.lectual em senc un afortunat universitari per viure aquesta situació a les aules de les facultats. La meua generacioó, que alguns l'anomenen com la generació perduda, té pesimes expectatives en el futur. Vivim un present negre i un futur que a les incerteses de la globalització cal sumar-li el color gris que aquesta crisi ens ha inflingit en els nostres prismes de futur.
Però com deia em senc afortunat, perquè en aquest any ens hem familiaritzat, ensenyat i inclús comprés el que són els bonos, les primes de risc, la deuda soberana, capital risc, i un llarg etc que fins al moment eren monopoli exclussiu de les ments privilegiades de la City o el Wall Street. Aquest 2010 ha sigut també l'any en el que els acreedors s'han possat forts front als creditors, és a dir, diga-se que els mercats han pujat el tipus d'interés a l'hora de prestar diners als Estats. O el que és el mateix, els Estats han tingut dificultats per a col.locar la seua deuda als mercats, és a dir, han tingut dificultat de finançar la deuda soberana. I dic Estats i no governs perquè no és al govern de torn al que perjudica, sinó al país amb repercusió directa en els seus conciutadans, diga-se Grècia, Hungria o Grècia.
La cosa és ben sencilla, si jo et deixe diners a un vnciment determinat, si no em dones la suficient confiança de que em tornaras els diners, jo et pujare els tipus d'interés, és a dir, et cobrare més comissió. Per tant ni els mercats són tal demoni (mercat és també un fondo de pensions), però tanpoc són les germanes de la caritat. Curiositats de la vida, el fons de rescat permanent que la UE ha previst per el rescat de Irlanda perfuturibles rescats de l'euro, ha d'acudir als mateixos mercats per a finançar-se, amb l'aval dels Estats, en el cas d'Espanya en els presupostos del 2011 està prevista una poartida de 54 mil milions d'euros (el 5% del PIB). Per tant la deuda espanyola no augmentaria per prestar diners al rescat de qualsevol paí, sinó que augmentaria en el cas que dit país no poguera tornar els diners prestats. L'era dels prèstecs!!!
Acavem l'anya, a Espanya, amb quatre milions d 'aturats i un projecte valent i acertat de reformes per part de l'Estat. Reformes estructurals, que si van pel bon camí, han de fer del nostre país una economia més moderna, verda, i competitiva en un món cada vegada més interdependent, interconnectat i en definitiva més global. Però em de mirar a Europa. La UE ha de eixir d'aquesta crisi més forta i més unida. Discutible és l'eixida que s'està plantejant: una política d'ajustos presupuestaris i reducció brutal de la deua, açò és política alemanya a nivell europeu, és a dir, la Europa alemanya de Merkel. El bucle és clar si reduïm dràsticament la despesa, contraïem el consum, i l'economia no creix, i la deuda serà impagable. El cercle és perfecte. I mentre als EEUU se pòrten a terme polítiques Keynesianes. És l'any del món a la inversa, i es que el 2010 s'ha caracteritzat pel fet que els EEUU, casernas del liberalisme, haja injectat despesa pública en Wall Street, l'Estat intervinguent en economia. I atenci´prquè aquesta política seguida per Obama fou començada per Bush i el Partit Republicà (conservador i neoliberal). Ara el neoliberalisme ha viatjat al centre d'Europa.
Siga com siga Europa ha de mirar capp a una unió econòmica i una major responsabilitat del BCE, una col.locació conjunta de deuda, és a dir, boinos europeus. Però crec que açò tanpocho veurem al 2011, anem per mal camí.
Hi han reformes necesàries per a mantindre la joïa de la corona, el model social europeu, és a dir, l'Estat del Benestar. A excepció dels nòrdics, la resta d'Europa necessita salvar el millor model de cohesió social existent. L'envelliment poblacional, la perdua de competitivitat econòmica, són reptes que minvaràn les finances del nostre model social. Un model que necessita financiació. Una cosa dificil d'assumir per l'esquerra, però que hem d'assumir si volem sobreviure, i ara n parle de model social,parle de sobreviure l'esquerra i concretament la socialdemocràcia. Un 2011 per tant ple de reptes.

No m'oblide de la situació valenciana. Aquest 2010 també ha sigut dificil per un molt honorable president que fent honor al seu adjectiu institucional sempre anava amb Vuiton a sobre. l'elegància com a valuart de la seua política. L'any de la Gúrtel, del te quero un huevo
, dels amiguitos del alma, dels jutges que són més que amics o en definitiva del que un cartell va diguent per ahi: de Barbaritat Valenciana (jugant amb el simil Generalitat Valenciana). Però no passa res, tindre un president, presuntament, corrupte no importa. Hi tenim un nodo (canal 9) que cada día ens recorda el que el molt honorable fa per tots els valencians i valencianes: Formula 1, America's cup, fastos fastos i més fastos. El panem et circenses que els romans van inventar per tindre a la plebe apasiguada pareix ser que ha fet mella en la política del Partit Popular de la Comjunitat Valenciana. Els mateixos que a Madrid demanen austeritat.
Jo vuic que aquesta comunitat siga formula 1 en educació, sanitat pública, que tinga la dignitat de destinar els diners de coperació al tercer món i no a la compra d'immobles que el camaleó polític tan volgut i estimat ací a la Ribera, ha fet el senyor conseller Blasco.
Espere que el 2011 siga l'any del canvi a la Generalitat Valenciana, per això jo el 22 de maig aniré a votar. I esspere que el 2011 siga l'any de les reformes i de la recuperació econòmica a Espanya i a Europa. Espere que el 2011 siga l'any en que tingam més prop la desaparició de la fam i la pobressa. Activa't i desperta't, l'any 2011 t'esperen reptes que sense tú són inasumibles. Bon any!