Memòria Democràtica

La Llei de Memòria Històrica és un avans important, i un compromís del govern Zapatero, un avans pel que fa a les families de víctimes de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista. Però és evident que la Llei té llagunes i bastant ambigüetat- cosa que tant practica aquest país, la ambiüetat- pel que fa als símbols franquistes, que paradoxalment encara existeixen en una democràcia, que se diu avançada, com és la espanyola.

El cas més exentric és el Valle de los Caidos, un mansoleu dedicat no sols a Franco sinó que també al precurssor del feixisme i fundador de Falange, Jose Antonio Primo de Rivera. Aquest lloc és visitat al llarg de l'any per numerossos nostàlgics de l'etapa més obscura d'aquest país. Amb la Llei de Memòria Històrica és prohibeix qualsevol exaltació del franquisme en el vall, però és ben cert que aquesta prohibició no es compleix.

Els capellans allí assentats fan ceremònies religioses i un seguit d'homenathes al Caudillo que mai haveren volgut que ens havera deixat.

L'Esglèsia catòlica fou una vil complice de Franco i ara ho seguix sent. Surten al carrer a intentar homogeneitzar un model de familia, preconen violència contra homosexuals, dones que aborten, metges que practiquen l'abort, contra la utilització del condó (inclús ho preconen a l'Africa on aquest artilugi de latex prevendria la SIDA, gran pandèmia que afecta el continent), etc.....

Vestits de túniques, reparteixen osties a vestits en camissa i barret salvadors d'Espanya, falangistes. Són osties sí, el cos de Crist repartit a falangistes en el mateix lloc on els seus antecessors, i potser que no tan antecessors, depositaren cosos de republicans.

A les escripcions inclús fica: enemigos, i altres conceptes, però que ningún plasma que foren victimes de la repressió franquista i molt menys que foren fusilats.

En una democràcia com en la que vivim no ens podem permetre tindre un mansoleu que homenatgee al dictador, a cas Alemanya homenatjaria a Hitler?

Demane desde ací una presió al govern per a convertir el Valle de los Caidos en un museu històric que ens ensenye el que significà la guerra, com es guanyà la guerra, que vam pedre, i com dia el poeta: que al mirar enrere vejam el camí que mai hi ha que tornar a tocar.

Volem Joves Socialistes a Fortaleny!!!

Fortaleny és un de tans pobles en el que el PSPV-PSOE porta governant desde la transició democràtica a l'actual. L'agrupació Socialista de Fortaleny, una agrupacio forta i que està al 100% amb el seu alcalde, amb l'alcalde de tots els fortalenyers.

Els joves de Fortaleny que creguem en aquest projecte no ens podem quedar fora ni del progrés a Fortaleny, ni de la revolució cultural i política, d'augment de la democràcia, que com tots sabeu encapçalarà el secretari general del PSPV Jorge Alarte.

El País Valencià comença ara un canvi històric. Hem de fer que les eleccions del 2011 les guanye Jorge Alarte, perquè volem un país democràtic! I a Fortaleny em de seguir apostant pel progrés i el bon govern que significa un govern presidit pels Socialistes de Fortaleny.

Els joves progressistes de Fortaleny no podem romandre pasius, hem d'actuar i tindre veu pròpia, ja siga dins o fora de les institucions públiques de Fortaleny (Ajuntament).

Perquè som el present i volem ser el futur necessitem Joves Socialistes a Fortaleny.

Afilia't.

Si ets progresista te sens d'esquerres i amb ganes de fer poble acudeix a la reunió que tindrà lloc el proper Dimecres 23 a les 20 hores a la Casa de la Cultura, C/ Sant Roc, Fortaleny.

Ens trobaràs també al Facebook: Joves Fortaleny Socialistes.

L'STOP A UNA CULTURA

El passat diumenge els suïssos van votar en referendum diferents qüestions. Aquest país on la democràcia està qualificada a la seua màxima expressió, amb una democràcia directa, els referendums són molt comuns i utilitzats per a una varietat extensa de temes.

Doncs be, en el referendum del diumenge van ser notables els resultats de dos de les preguntes. Així d'aquesta manera els suïssos van votar a favor de que el seu país exporte armes i vaa votar en contra de la construcció de minaretes al país.

Aquesta última qüestió és la més espinossa, i es que fou una pregunta portada a referendum per la petició del Partit Popular de Suïssa, un partit ultra dretà i amb tnts clarament xenòfobs. La no construcció de minaretes ha sigut votada a favor per 20 dels 23 cantons que té el país alpí.

Aquest resultat ha ficat entre les cordes al govern del país, ja que aquest era contrari a la demanda del Partit Popular (al igual que la majoria de la societat segons enquestes anteriors). Un govern sobrepassat per la decisió del país, ja que açò afectarà clarament a l'economia sumergida de Suïssa (la sustentadora del país), per què ara què serà de les inversions dels multimillonaris musulmans (la majoria relacionats amb el petròli). Molts bancs musulmans ja han anunciat un boicot.

Però aquesta mesura no s'ha de veure com a una simple qüestió de l'estetica aerea del país, sinó que la dimensió va més enllà. Sols són quatre els minaretes existents a Suïssa i curiosament ningún està en funcionament, llavors que és el que verdaderament s'amaga darrere d'aquest resultat? Ni més ni ni menys que s'amaga no la por a l'extranger ni a l'inmigrant, sinó la por i el despreci vers a l'Islam que en occident se te, si més no, arran de l'atemptat a les torres bessones.

Veiem a l'islam i als musulmans com a enemics, com a invasors, com si nosaltres forem els poseidors en propietat del món i ells uns extraterrestres que ens venen a fulminar.

Desgraciadament aquesta és la direcció que està seguint Europa, fer la vida impossible més si cap als musulmans. Està vist que hi ha un fet clar, la multiculturalitat la majoria dels paisos europeus se la prenen com a un problema. Hem de ser conscients que no és un problema sinó una oportunitat que cal mesurar amb politiques públiques de convivència.

Molts parlen de tolerància, però no estem doncs considerant-nos superiors? Uns no em de tolerar a altres, tots hem de conviure com a persones del món, i amb un model proper, tots hem de ser europeus. Però la direcció europea no va per eixe camí, desgraciadament, hi ha que fixar-se clarament amb el perfil del president elegit de la UE, Van Rompuy, un catòlic conservador i contrari a la entrada de Turquia a la UE. Turquia seria el país més extens de la UE, amb població musulmana, seria el pais amb més europarlamentaris, i a més musulmans. Encara pensen que l'estancament de la entrada de Turquia a la UE es per motius econòmics?