ADÉU 2010

Dir adéu a aquest any que demà passarà als anals de la història probablement serà una alegria per a molts espanyols, i una vertadera raó per a brindar amb el cava. I es que per a més de quatre milions d'espanyols aquest any ha sigut un agnus horribilis que més val que s'allunye i pronte. Dpositem totes les esperances en el nou any, llançant crits d'esperança a l'aire per a que la situació millore.
Personalment a la meua llar la crisi s'ha notat i molt. Però pel que fa a nivell intel.lectual em senc un afortunat universitari per viure aquesta situació a les aules de les facultats. La meua generacioó, que alguns l'anomenen com la generació perduda, té pesimes expectatives en el futur. Vivim un present negre i un futur que a les incerteses de la globalització cal sumar-li el color gris que aquesta crisi ens ha inflingit en els nostres prismes de futur.
Però com deia em senc afortunat, perquè en aquest any ens hem familiaritzat, ensenyat i inclús comprés el que són els bonos, les primes de risc, la deuda soberana, capital risc, i un llarg etc que fins al moment eren monopoli exclussiu de les ments privilegiades de la City o el Wall Street. Aquest 2010 ha sigut també l'any en el que els acreedors s'han possat forts front als creditors, és a dir, diga-se que els mercats han pujat el tipus d'interés a l'hora de prestar diners als Estats. O el que és el mateix, els Estats han tingut dificultats per a col.locar la seua deuda als mercats, és a dir, han tingut dificultat de finançar la deuda soberana. I dic Estats i no governs perquè no és al govern de torn al que perjudica, sinó al país amb repercusió directa en els seus conciutadans, diga-se Grècia, Hungria o Grècia.
La cosa és ben sencilla, si jo et deixe diners a un vnciment determinat, si no em dones la suficient confiança de que em tornaras els diners, jo et pujare els tipus d'interés, és a dir, et cobrare més comissió. Per tant ni els mercats són tal demoni (mercat és també un fondo de pensions), però tanpoc són les germanes de la caritat. Curiositats de la vida, el fons de rescat permanent que la UE ha previst per el rescat de Irlanda perfuturibles rescats de l'euro, ha d'acudir als mateixos mercats per a finançar-se, amb l'aval dels Estats, en el cas d'Espanya en els presupostos del 2011 està prevista una poartida de 54 mil milions d'euros (el 5% del PIB). Per tant la deuda espanyola no augmentaria per prestar diners al rescat de qualsevol paí, sinó que augmentaria en el cas que dit país no poguera tornar els diners prestats. L'era dels prèstecs!!!
Acavem l'anya, a Espanya, amb quatre milions d 'aturats i un projecte valent i acertat de reformes per part de l'Estat. Reformes estructurals, que si van pel bon camí, han de fer del nostre país una economia més moderna, verda, i competitiva en un món cada vegada més interdependent, interconnectat i en definitiva més global. Però em de mirar a Europa. La UE ha de eixir d'aquesta crisi més forta i més unida. Discutible és l'eixida que s'està plantejant: una política d'ajustos presupuestaris i reducció brutal de la deua, açò és política alemanya a nivell europeu, és a dir, la Europa alemanya de Merkel. El bucle és clar si reduïm dràsticament la despesa, contraïem el consum, i l'economia no creix, i la deuda serà impagable. El cercle és perfecte. I mentre als EEUU se pòrten a terme polítiques Keynesianes. És l'any del món a la inversa, i es que el 2010 s'ha caracteritzat pel fet que els EEUU, casernas del liberalisme, haja injectat despesa pública en Wall Street, l'Estat intervinguent en economia. I atenci´prquè aquesta política seguida per Obama fou començada per Bush i el Partit Republicà (conservador i neoliberal). Ara el neoliberalisme ha viatjat al centre d'Europa.
Siga com siga Europa ha de mirar capp a una unió econòmica i una major responsabilitat del BCE, una col.locació conjunta de deuda, és a dir, boinos europeus. Però crec que açò tanpocho veurem al 2011, anem per mal camí.
Hi han reformes necesàries per a mantindre la joïa de la corona, el model social europeu, és a dir, l'Estat del Benestar. A excepció dels nòrdics, la resta d'Europa necessita salvar el millor model de cohesió social existent. L'envelliment poblacional, la perdua de competitivitat econòmica, són reptes que minvaràn les finances del nostre model social. Un model que necessita financiació. Una cosa dificil d'assumir per l'esquerra, però que hem d'assumir si volem sobreviure, i ara n parle de model social,parle de sobreviure l'esquerra i concretament la socialdemocràcia. Un 2011 per tant ple de reptes.

No m'oblide de la situació valenciana. Aquest 2010 també ha sigut dificil per un molt honorable president que fent honor al seu adjectiu institucional sempre anava amb Vuiton a sobre. l'elegància com a valuart de la seua política. L'any de la Gúrtel, del te quero un huevo

, dels amiguitos del alma, dels jutges que són més que amics o en definitiva del que un cartell va diguent per ahi: de Barbaritat Valenciana (jugant amb el simil Generalitat Valenciana). Però no passa res, tindre un president, presuntament, corrupte no importa. Hi tenim un nodo (canal 9) que cada día ens recorda el que el molt honorable fa per tots els valencians i valencianes: Formula 1, America's cup, fastos fastos i més fastos. El panem et circenses que els romans van inventar per tindre a la plebe apasiguada pareix ser que ha fet mella en la política del Partit Popular de la Comjunitat Valenciana. Els mateixos que a Madrid demanen austeritat.
Jo vuic que aquesta comunitat siga formula 1 en educació, sanitat pública, que tinga la dignitat de destinar els diners de coperació al tercer món i no a la compra d'immobles que el camaleó polític tan volgut i estimat ací a la Ribera, ha fet el senyor conseller Blasco.
Espere que el 2011 siga l'any del canvi a la Generalitat Valenciana, per això jo el 22 de maig aniré a votar. I esspere que el 2011 siga l'any de les reformes i de la recuperació econòmica a Espanya i a Europa. Espere que el 2011 siga l'any en que tingam més prop la desaparició de la fam i la pobressa. Activa't i desperta't, l'any 2011 t'esperen reptes que sense tú són inasumibles. Bon any!

JO NO T`ESPERE

La visita de Benet XVI a Espanya, hui a Santiago de Compostela i dema a Barcelona, trau a la llum els fanatics del papa i els critics amb l'Esglesia Catolica. Una organitzacio homofoba, masclista, amiga del SIDA (esta en contra del preservatiu, herramenta mes util per a lluitar contra la greu enfermetat), que encubreix la pedrastia. Una organitzacio criminal al llarg de la historia, eixa es l'Esglesia. Els ferms defensors d'aquesta organitzacio fan veure la bona cara d'aquesta diguent que fa obres de caritat i s'entronca com a una gran ONG en ajuda als mes desfavorits. I que? Tambe ho fan els Estats i moltes ONG amb gran perestigi.
Aquest home, Benet XVI es el cap de la Santa Seu, un Estat no democratic a Europa, ningun cap de govern, per tant, ha de privilegiar a aquest Estat. A cas no s'escandalisen quan s'hi resibeix al senyor Hugo Chavez a Espanya? Be el 73% de la poblacio espanyola es declara catolica, pero , i que? Espanya es un Estat aconfesional, no ha de primar ninguna religio sobre altra.

Aquesta visita del Papa no es una visita d'Estat, sino que es una visita pastoral, en paraules de la Santa Seu, llavors, a quin sant l'Estat gasta diners de tots els contribuients per a aquesta visita? Concretament 3 milions costara la visita a Santiago, i 1,8 milions la visita a Barcelona. Be pero esque aço es convertira en beneficis, no?......Home quan va fer la visita a Valencia eixos beneficis van anar a la butxaca del Bigotes, Correa, Camps...Gurtel. I tota aquesta despesa en un pais on els aturats superen els 4 milions de parats. Que divina es Espanya!
Per cert que vaig vore l'altre dia a la portada del gran diari La Razon (mes coneguda com la Sin Razon) que en un pais de mes de 4 milions de parats l'Estat es gastava 3 milions d'euros amb els sindicats. Beneit siga grandissim titular. Es parara a sumar quan a costat en total la visita de qui abomina dels homosexuals, discrimina a les dones o encubrix la pedrastia? Crec que no, mes que res perque encara no ho he vist en ningun titular d'aquest rotatiu.

"Xe" pero no critiquem tant a una organitzacio social, si si ells se diuen socials. Crec que amb un pilar del Vatica menjava un any, si no son dos, l'Africa subsahariana. Aquesta Esglesia no es guia per la fe, es guia per la corrupcio i la codicia, seguixen representant a Crist? Deu meu! Com Crist va resucitar segur que esta veient la seua conducta i de segur que els donara el que mereixen. Probablement fins que no desaparega el Vatica, aquesta Esglesia no represente a Jesucrist.
Mes be representa a uns 40 que viuen del "cuento". Ei atencio que invertixen en borsa, i a que no saben quina es una de les empreses en les que participa el Vatica en borsa? Doncs fa poc vaig llegir que l'Esglesia era la maxima accionista d'una empressa que fabricava pastilles anticonceptives. Vet aqui la paradoxal fe catolica dels "sotaners".

Senyor Benet,oh Santissima, vuic acavar diguent-li que faja el favor de no clavar-se en politiques que fan els governs democraticament elegits pel poble, digali abort, matrimoni homosexual, divorç o el que li done la gana.
Benet, vol alguna rao mes per la que jo no l'espere?

A mort la Classe Obrera?

Amb la mort de Marcelino Camacho, historic lider sindical i fundador de CCOO, son molt les veus que s'han pronunciat en el sentit de preguntar-se pel paper dels sindicats en l'actualitat. Estan els que pensen q el sindicalisme es un obstacle per al lliure mercat i que el millor seria que no exisyiren (vet aqui la visio neoliberal); estan els que amb la mort de Camacho diuen que ja mai hi hauran lluitadors obrers, ideolegs, que van fer la guerra i patir la postguerra (vet aqui els que critiquen als actuals liders sindicals i la seua passivitat d'accio); estan els hermetics que no volen que res canvie (vet aqui els que es diuen a ells mateixa que son l'esquerra de l'esquerra, amb un marxisme distorcionat, idealista i de vegades prepotent); i estem els que creguem en el sindicalisme com una eina costitucional de suport als trebaladors, un ent que vigila per salvaguardar els drets i deures dels treballadors, pero que alhora creguem que es necessari un canvi d'accio dels sindicats, una accio per al segle XXI (vet aqui els que creguem en un reformisme divi, i que de vegades el convertim en un idealisme que ha de estar per damunt de tot).

I es que amb Camacho se'ns segueixen anant els pares de la democracia espanyola actual, uns pares obrers i lluitadors incansables. Llavors la pregunta: ha mort la classe obrera? tinga no sols un caracter generacional sino que tinga una visio tendenciosa ideologicament parlant.
Els sindicats han de ser conscients que no es la mateixa lluita la del segle XIX i XX que la del segle XXI. La premissa "renovar-se o morir" ha de calar necessariament a dins de les cupules sindicals. Per a sobreviure cal entrar en problemes del nou segle, el sindicalisme de classe ha de renovar-se.
No vaig a fer jo asi una apologia de l'antisindicalisme, eixos no son els meus principis, pero si defensare una nova agenda d'accio dels sindicats. Pero atencio no sols es una questio espanyola, sino global, encara que amb gradual interes a nivell europeu per la tradicio sindical del vell continent.
El Estat del Benestar ha produit noves necessitats, millores en el nivell de vida, i com no tambe exclossos. Aquest sistema, aquest Model Social Europeu ha de reformar-se, la seua sostenibilitat ha de millorar-se, i aci els sindicats de classe hi tenen molt a dir. Son els que junt a l'empressa i l'Estat han de pactar el nou rumb de l'estat del Benestar.
Els sindicats, "ojo" no vaig a negar el dret a vaga, han de pensar menys en vagues i han de dirigir la seua accio als exclossos que ha produit el sistema de benestar, ha d'anar als parats de llarga duracio, a les dones, als joves que no poden emancipar-se i als que reneguen estudis per poder menjar.
Pero atencio cometerem un gran error, i a mes perillos, si sols demanem canvis als sindicats. Aquestes reformes tambe han de manifestar-se tant a l'empressa com a la politica, perque sino el tandem estara desajustat i uns en situacio de suoperioritat a altres, cosa que seria una retroces en el progres.

Una sentencia preocupant per a Espanya

Pegant-li una ullada al titol d'aquest article potser molts diguin: mira un "faxa" mes que diu que la sentencia del TC sobre l'Estatut salva a aquest pero es negatiu per a la unitat indisoluble d'Espanya. Pero no, tranquils, encara que de ves en quant el mando de la TDT recau en Intereconomia no m'he mutat ni convertit en un d'ells.
Afirme que aquesta sentencia, retarasada en el seu veredicte (5 anys)posa les bases per a un aument de la conflicticitat territorial, si escau, a Espanya. Recordem que entre els que recurriren al Constitucional l'Estatut van ser el PP, algunes Comunitats Autonomes i el defensor del poble. En aquesta sentencia aquests tres agents perden,pero guanya Catalunya? Evidentment no.

El retall de 14 dels seus articles es un atac al que el Parlament catala va elegir i al que el poble de Catalunya va ratificar en referendum. Es una practica mes de la juducialitzacio de la politica, la politica sota la justicia, sota un poder judicial que a Espanya encara no ha empres el cami de la Transicio democratica. La situacio resultant es una sentencia que descoloca al govern de la Generalitat i desagrada als partits nacionalistes. Pero i que diu la resta d'Espanya? Per que ningun espanyol no catala ha sortit contrariant aquesta sentencia? Yo ixire contrariant aquesta sentencia, oposant-me frontalment, perque no tan sols es una sentencia que afecte a Catalunya, sino que tambe marcara un punt d'infleccio entre les relacions Generalitat i Administracio Central. No es aixo algo que afecte per tant tambe a la resta de l'Estat espanyol? Evidentment si.
ERC ja deemana no acatar la sebtencia i apostra definitivament i sense violencia per la independencia, Ciu pronte demanara eleccions anticipades a Catalunya, Montilla demana la movilitzacio i manifestacio civica (a la qual me sume) i el govern de Zapatero com ve sent ja costum permaneix ambigu en les seus posicions. Ser ambigu significa no tindre un projecte d'Espanya? Espere que no.

I es que com deia, aquesta sentencia no se si ha causat una crisi d'Estat (com diu ERC), pero el que si se es que tot i salvar la teoria de l'estat autonomic, pot fer caure la seua practica, la conflictivitat territorial que em vist per l'aigua (mes be una batalla de barons de partits politics que de territoris) no siga res comparada amb la que pot vindre. I jo no se si sent temerari o no, done la benvinguda a aquesta conflictivitat, que si mes no mai ha abandona Espanya, i es que en aquest pais son tabus els temes que probablement ens porten a la solucio del conflicte: FEDERALISME, REPUBLICA...
Pasant de tabus i fent valdre les meues conviccions hui mes que mai defense la solucio federalitzant per a Espanya, i no abandone les aspiracions republicanes que son tan honorables o mes que la anacronica monarquia.

Israel ataca i a més mata

El que aquesta semana hem vist és una mostra més del que Israel està disposta a fer el que siga necessàri per a contentar als ultraortodoxos i ultraconservadors jues. Vet aquí una sorpressa: el fonamentalisme no sols es produeix en l'Islam, sinó en totes les religions sense excepció. Resulta precís recordar açò puix que encara queden segments que creuen en un xoc de l'Islam amb occident.

Com deia aquesta semana s'ha produït un assalt en aigües internacionals per part de l'excèrcit israelià a una flota d'ajuda humanitària que va sortir de Turquía, L'anomenada flotilla de la llinertat portava a bord unes 700 persones de diferents nacionalitats, entre ells dos voluntaris i un periodista espanyols. El que aquesta flotilla pretenía era burlar el bloqueig al que somet l'Estat hebreu a Gaza, un bloqueig que no deixa passar de ninguna de les maneres menjar o qualsevol altra ajuda humanitaria.
Però he de confessar que em deixa perplex que l'excèrcit més preparat del món es veja amenaçat per una flota humanitaria DESARMADA. Però per a perplexitat total meua,quan vaig escoltar les paraules del embaixador d'Israel en Espanya , per cert molt solicitat aquesta setmana pels mitjans de comunicació espanyols, intentant justificar la mort de 10 persones.
Resulta que l'explicació del embaixador, i del govern hebreu, és afirmar, sense aportar cap prova, que en dita flota anaven terroristes vinculats amb Hamas i Alcaeda disfressats de voluntaris, i si si amb armes. I dic jo...: amb la contundència que actua l'excèrcit israelià, no sería que en la flota hi haurien armes de destrucció massiva? La excusa és penossa, bulgar i impròpia d'un Estat. Un Estat que per cert, molts cavernicoles espanyols (mitjans de comunicació de la caverna de la dreta) el citen com a l'únic Estat democràtic de l'Orient Pròxim. De veritat és democràtic infringir les fronteres delimitades per l'ONU en els anys seixant? de veritat és democràtic aufegar a tota una població de Gaza mitjançant el bloqueig? de veritat és democràtic que una diputada israeliana tinga que sortir del Parlament escoltada per ser agredida per els altres diputats hebreus pel fet que ella anava dalt de la flota humanitaria? Clar és normal que la dreta espanyola tinga una idea errònea del que és Democràcia, la Història els delata. Però, no cregueu curiós que siguen aquests franquistes els únics que defensen en Espanya, a través dels seus mitjans de comunicació, l'actuació de Israel?

El que es ben cert és que Israel ha tornat a cometre una il.legalitat. Il.legals són els assentaments, il.legal és el bloqueig i il.legal és aquesta actuació en aigües internacionals. Israel se deslegitima pas a pas, i la seua resposta és seguir matant palestins i tildar de antisemites i nazis als crítics amb la seua política. Jo me reafirme com a crític i com diu Maruja Torres: sóc antisionista, no antisemita.
Si no tenia prou matant dia a dia a palesstins, amb unn bloqueig que fa que la població de Gaza es muiga de fam, ara a mata a 10 voluntaris. Però una cosa: si dita actuació la havera comés Iràn, quina hauría sigut la resposta dels Estats Units?
La Comunitat Internacional ha comdemnat l'actuació, Estats Units roman passiva esperant. Però atenció perquè Israel també té dessarrollada la bomba nuclear.

Precisament Socialdemòcrates

Ser Socialdemòcrata no significa tindre l'etiqueta, tindre la faxa de socialdemocrata, sinó que ser socialdemocrata significa molt més, és molt més que dir que ho eres, i més en el context actual de crisi brutal, que en Espanya és, si més no per raons internes, més agreujada.
El govern espanyol va prendre mesures oportunes, però la negació de la crisi fins a extrems intolerables desgraciadament li pasarà factura, millor dit ens pasarà factura a tots els socialistes espanyols.

El dimonitzat per la dreta, Pla E, és una bona messura que estimula la ocupació, però no mou el consum, i per tant la roda econòmica seguix parada. Aquest mesura keynesiana, del segle XXI, necessitava d'estimuls al consum que no s'han produït.

Pel que fa als denostats 400 euros per als aturats que se queden sense subsidi, diguen el que diguen alguns especuladors i inversors, és una messura social. Augmenta el dèficit? Sí, però esque un Estat no té el deure i la responsabilitat d'endeutar-se per la seua ciutadania? Els neoliberals, sí encara en queden, se tiraràn les mans al cap en el que acave de dir. Però esque estos neoliberals, causants de la crisi són els que falsificaren xifres i dades a la UE desde el govern de Grècia, o és que no han governat els conservadors durant els últims anys al país helen? Els socialistes helens tenen ara una gran responsabilitat.
Esperem que a eixos extrems no tingam que arrivar els socialistes espanyols, però desgraciadament, com a Grècia, seràn els inversors i compradors de deuda els que ho decideixen.

Sortirem doncs d'una crisi altra vegada sent neoliberals tots? No ho crec. Pense que els socialdemocràtes hem d'agafar la paella pel màneg i liderar la recuperació.
Espanya, amb un govern en sigles socialdemocràtes, sustenta la presidència rotatòria de la Unió Europea. Tindria doncs que caudillar un lideratge de polítiques de reforma, de polítiques socialdemocràtes renovades. Però això no està ocorreguent.
El Govern de Zapatero no està possant messures progressistes. Val que estan els 400€ als aturats, però i l'augment d'impost fiscal, és a dir, l'impost directe i progressiu, que paguen més els que més tenen. La pujada de l'impost indirecte, de l'IVA,que afecta a tots, no és una messura socialdemòcrata. Tanpoc he vist una creació d'una banca nacional que fera circular el crèdit entre empreses i particulars, més enllà de l'ICO. El canvi de model productiu ha de ser una altra de les banderes socialdemòcrates, una percepció que se veu molt diluïdament.

Seguixc confiant amb Zapatero com a polític social, convençut de les seues idees, amb una política d'ampliació de drets civils i socials intaxable, però la economia espanyola necessita un impuls renovador per part d'aquest govern, precisament perquè som socialdemòcrates.




Sebastià Crespo
Secretari d'Organització Socialistes de Fortaleny

Valencianisme XXI

Les Falles són una bona mostra del folklore i cultura valenciana, formen part ja no sols de la provinci de València, sinò que també s'han extés arreu del país.
La senyera serà el símbol més recorregut pels carrers fallers de tot el País Valencià, hi haurà exaltació de símbols de les nostres senyes d'identitat guardades a l'Estatut d'Autonomia.
Durant anys, si més no durant tota l'etatpa autonòmica i més aguditzadament desde la "Batatlla de València", les senyes d'identitat com la senyera o l'himne han sigut utilitzades per un sector de la dreta valenciana per a enfrontar-nos entre nosaltres mateixa i per a dimonitzar als conqueridors del litoral valencià (els catalans). Aquesta ideologia, el blaverisme, ha sigut institucionalitzat, inclús també durant el govern de Lerma, però més agreujat amb la victòria del PP el 1995.
Les tesis fusterianes s'han vist inoperatives a finals de segle i principis del XXI, inclús estàn en desús en l'hereu del partit al que deixava les seues tesis com a ideari (PSV, després PSPV i més tard PSPV-PSOE).
El blaverisme, doncs, ha mort d'èxit. El missatge anticatalanista ha quallat, el poble l'agafat com a guia doctrinaria, com a una mena de Estatut d'Autonomia B. Per fortuna en les bases intel.lectuals i en algunes ments amb sentit comú encara existeix la defensa de la veritat, de la unitat lingüística.

D'aquesta manera el nou valencianisme, el Valencianisme del segle XXI, i més encara el valencianisme no nacionalista, ha de fer seu el reconeixement dels símbols estatutaris, la defensa de la unitat lingüística i deixar de banda la utòpica unió política fusteriana. Sobren debats de nomenclatura (País/Comunitat) i també sobren debats divisòris i absurds (pancatalanisme/blaverisme).
Per tant els valencianistes no nacionalistes, el Valencianisme XXI, ens hem d'allunyar de perspectives sectàries entre blaverisme i pancatalanisme. Hem de reconeixer la Història, dinamitzar el present i vislumbrar un futur amb més autogovern que aposte no sols pel federalisme espanyol, sinó que també per la creació del corredor mediterràni que ens convertixca en una gran regió metropolitana d'aquest món global. Catalunya i el País Valencià hauràn de sumar esforços. La dreta valenciana haurà de deixar de banda la seua enfermetat anticatalanista per a fer país, perquè el corredor mediterràni ens obrirà les portes a la globalització, ens unirà a tota Europa i el món en xarxes de comunicació, d'infraestructures, de indústria, en definitiva de competitivitat. Però com la dreta valenciana, i aquest govern no ho fara, el Valencianisme socialdemòcrata no nacionalista haurem d'apostar i estar dispostos a afrontar una nova etapa de centralitat i normalitat política al país. Els Socialistes Valencians haurem d'estar preparats.
Bones Falles valencians/es!!!
Sebastià Crespo
Secretàri d'Organització Socialistes de Fortaleny

A per Garzón!!!

A per Garzón!! aquest és el crit que la judicatura feixista, rància i franquista, que encara queda en Espanya, ha emprés contra la figura del jutge espanyol, probablement el que més ha lluitat contra la banda terrorista ETA.
Primer fou l'assumte de la condemna al franquisme, i ara se'l vol jutjar per haver jutjat el cas Gürtel. S'amaguen en parlar de que ha fet escoltades il.legals en el cas Gürtel, però, de veritat que ens tenim que creure això. Els espanyols som madurs i DEMÒCRATES en la seua majoria i ja no ens creguem el que desde la caverna sen's ha intentat inculcar durant 40 anys i que pareix que alguns encara ens volen inculcar.
El que va comensar Manos Limpias, amb la benedicció mediàtica de la ultraconservadora i feixista Intereconomia i el prestigiós expert en cospiracions diari El Mundo, està seguint un camí vergonyós i impròpi d'una Democràcia.
El que em pregunte és: per què el senyor Neira no li preocupa açò i no s'avergonyis de ser espanyol per aquesta injusticia? No crec que ho faja, desde que passa el castigable cas de Puerta, el il.lustre Neira ha passat desde una medalla de la lideressa Esperança Aguirre, a participar en la caverna mediàtica.

El del Dit

Pareix ser que al ex president li agrada molt allò del dit, i és que al igual que va fer posant a dit a Rajoy com a successor, ara desafia la llibertat d'expressió d'estudiants fent-los un mal gest inpròpi d'un expresident. És veritat que alguns del insults vertits a Jose Mari són també de mal gust, però és el que té embarcar-se en una guerra il.legal (ja injusta pel fet de ser una guerra), emganyar a tots els espanyols després de l'11 M per a no edre unes eleccions, una gestió de liberatiltzació del sòl ocasionant la gran crisi de la construcció que ara patim, etc. Eixe és el president que alguns tenen la valentia descarada de dir que ha sigut el millor cap de govern de la democràcia espanyola.
Un ex president que destil.la més que fem per la boca en les seues Conferències, algunes internacionals, i pràctica una insolidaritat amb els altres presidents, que destil.la antipatriotisme posant a Espanya com a un paràsit moribund i a Zapatero com a el mal de tots els mals.
Aquest home que en el 1979, com a jove de 16 anys, escrivia, una carta al director d'un diari, en la que s'adheria als principis del Movimiento i dels falangistes "independents" i que abominava contra la Constitució.
Ai Aznar, Aznar, la teu dona entre les pomes i les peres sempre s'ha fet algún embolic que altre, però tu ja no tens embolics, per fi hem vist la teua vertadera cara, t'ha caigut la careta de demòcrata. No coment mister Ansar!!!

El Negoci de la Vergonya

Els sóna el SIDA o la Malària o el Paludisme? Segur que sí. Ens sóna a nosaltres però a les multinacionals farmaceutiques no. A les farmaceutiques sols els sóna el Càncer, l'Àlceimer o la Grip A.
Quede clar que en aquest article no vaig a fer una apologia de que no hi ha que investigar en el càncer, alceimer o qualsevol "pandèmia", sinó que el que pretenc resaltar i reflexionar, és sobre la hipocresia i el negoci més vergonyós i tapat per autoritats més grans del món.
L'exemple més gran de mala praxis la tenim en la elaboració de les vacunes contra la Grip A. Curiosament se'n van fer la suficient quantitat que se puguera distribuïr entre els països rics o desenvolupats. Res d'Àfrica, ni d'Índia o altres països del tercer món. Que havera passat si havera sortit algún brot de Grip A a la índia?
La minoria desenvolupada, és a dir les poblacions desenvolupades (que són menys en porcentatge global), és rentable per a les farmaceutiques.
És rentable investigar en malalties típiques del Primer Món, puix que aquestes poblacions poden comprar i pagar els tractaments a les farmaceutiques.
No passa el mateix amb les malalties que acaven amb la població del Tercer Món, aquestos no poden pagar els tractament, aleshores els laboratòris farmaceutics no investiguen en eixes malalties.
Per tant afirme una afirmació (valga la redundància) de que a l'Àfrica se seguixen morint de SIDA, malària o paludisme gràcies al bon fer de les farmaceutiques, que vet per on hi han algunes empreses del sector que superen en PIB a alguns països desenvolupats.
Es produeix per tant el fenòmen 20/80, en el que les farmaceutiques dediquen el 80% del seu presupost en investigar malalties que afecten al 20% de la població mundial, mentre que destinen el 20% del seu presupost en investigar malalties que afecten a un 80% de la població.
Aquest contrast de la globalització s'ha de tallar d'àrrel ja, és necessàri que les autoritats prenguen cartes en l'assumpte, i desde la Unió Europea com a galant dels drets humans tindria que tindre la iniciativa de la creació d'un organisme internacional que regule l'empressa farmaceutica i garantisca la cobertura global.
És una qüestió no sols d'ètica personal i mundial, sinó una qüestió de drets humans.

Drets i DEURES

La crisi econòmica ens ha tocat a tots, alguns més que a altres i molts també s'han beneficiat d'ella. En conjunt les pèrdues són grans, pèrdues financeres, monetàries i el més important la pèrdua de treball, acusadament a Espanya.

Molts posen el dit acussador cap al govern Zapatero responsabilitzan-lo d'una manera bruta, absurda, injusta i inclús diria que indigna, com a responsable i causant de la crisi. Aquesta crisi ens ha mostrat les controvèrsies i els sense-sentits, i és que els principals causants d'aquesta crisi GLOBAL no han pagat per ella sinó que ara es veuen autoritzats per a equiparar la situació d'Espanya (amb menys deuda pública que els EEUU) a la de països observats amb lupa per part de la Unió Europea. El FMI i el Banc Mundial es veuen amb l'autoritas de marcar polítiques econòmiques sense encara no haver demant disculpes per polítiques neoliberals (del FMI) de crèdits a països pobres (creant-los una deuda impresionant i asfixiant-lo cada vegada més) o amb la promoció de paraïsos fiscals, que han dut a terme fins ara..

Però centrant-me en Espanya, la crisi ha sigut específicament laboral, i probablement el govern no ha sabut reaccionar ràpidament amb mesures preventives i de reformes, però en canvi si que ha apostat clarament per la protecció social, com per exemple amb l'allargament del subsidi dels 400€.

L'aposta espanyola llavors ha sigut d'EQUITAT i no de EFICIÈNCIA. És l'hora, és el moment d'empendre les reformes i de fer consciència que el creiximent de l'etapa del "ladrillo" era fals, que viviem en una societat de DRETS idílica en la que gastavem inclús el que no teniem, una societat degradadora del territori, una societat insostenible. Viviem una etapa, tal i com diu Bauman, de urbanalització de construïr sense control, de beneficis estratosfèrics.

Fa poc, el 2007 ens vam donar comte que allò s'acabava, que la societat idílica no era tan idílica.

Ara és el moment de adonar-nos que si volem un nou model basat en el capital humà, en la sostenibilitat i sobretot en la eficiència, hem de ser conscients que a part de drets hem de tindre DEURES i OBLIGACIONS, les noves reformes vindràn, deuen de vindre per el camí dels deures, de compendre que sense l'esforç res és gratuït.

Les reformes impopulars són necessàries,, hem de fer-nos la pregunta de que volem per al futur, per al nostre futur, per als nostres fills.

Espanya va madurar el 1977, fou capaç d'endinçar-se en la Democràcia i de fonamentar-se com a un model a seguir per a països de l'òrbita soviètica que pretenien adherir-se a la UE. Ara Espanya ha de ser forta i compendre els reptes de futur, ha d'acceptar les reformes ho necessita com a país i com a eina vertebradora de la societat.

Un tercer Partit Polític a Fortaleny?

Rumore, rumore, rumore. S'ha sentit aquestos dies a Fortaleny una vox populis que al municipi va a crear-se un nou partit polític, un tercer espai polític, però, ideològic?

No és un espai ideològic, sinó d'ancies de poder, de rencor o simplement de cansànci de derrota darrere derrota a dins del Partit Popular de Fortaleny. I es que els rumors venen a dir que alguns membres i ex membres del PP van a crear una plataforma/partit independent.

Està el PP de Fortaleny sofrint una crisi interna? Poc d'estrany té això en un partit d'espies i de tratges SUPOSADAMENT.

Potser que alguns militants conservadors fortalenyers s'hagen cansat de la NO OPOSICIÓ del PP a Fortaleny, i es que al igual que a nivell d'Estat, en aquest municipi els conservadors ja no fan el paper d'oposició des de fa un llarg temps. Des que es van tindre que mosegar la llengua després del ridícul espantós comés en el tema de comptes i clarament arreglat i explicat pel consistòri, l'oposició ha perdut unes eleccions europees (al municipi) i el protagonisme d'actor opositor.

De totes formes, i seguint en el simil Italià, també va ser un rumore la fusió Telecinco - Cuatro (compra de Cuatro per part de Berlusconi) i acavà en realitat, acavarà sent una realitat un tercer partit escindit del PP a Fortaleny?

Veurem el temps que ens diu.....Gent de Fortaleny, Plataforma per Fortaleny...o se sumaràn al carro i herència del conseller Blasco en Alzira i constituïràn el PSD a Fortaleny?

Millor serà no donar-los idees!!

Sebastià Crespo Pons

Secretàri d'Organització dels Socialistes de Fortaleny

Nova Vía Socialdemòcrata

Nova Vía, eixe era el nom del grup de socialistes que auparen a Jose Luís Rodriguez Zapatero a la secretaría general del PSOE en el XXXV Congrés de l'any 2000, i que el portà a president del govern el març de 2004. Al guanyar el congrés el grup com a tal se va extinguir.

El nom del grup - o corrent - no és del tot indiferent. Aquest nom, Nueva Vía, sense dubte feia referència al moviment que se produïa i seguix produïnt-se en la socialdemocracia europea, la Terera Vía.

Aquesta via reformista i centrista de la socialdemocràcia té el seu màxim marc teòric en el sociòleg Anthony Giddens, i com a referents polítics al laborista Tony Blair i al ex-canciller alemany Gerhard Schröder.

Les corrents de la Tecera Vía en general suggerixen un sistema econòmic d'economia mixta i el centrisme o reformisme com a ideologia de govern. En la pràctica política estes posicions no accepten ni la filosofia del laissez faire dels neoliberals ni el mercat totalment controlat del marxisme-leninisme, propugnen una profundització en la democràcia, el desenvolupament social i econòmic plenament basat en la formació i la educació, en la investigació i la innovació, i una fisvcalitat progressiva.

Tota aquesta definició, que pot ser trobada i vista per qualsevol inclús al Viquipèdia , mostra la direcció a la que el centre-esquerra ha de desenvocar per a convertir-se en el protagonista de la reforma del que ja fou protagonista cofundador, de l'Estat de Benestar o del Model Social Europeu (MSE).

I es que el MSE té una característica de la que no podem fugir: sense financiació no existeix. Europa envellix, i la població activa disminueix, i el MSE pot arrivar a ser insostenible.

Però no em centrare avui en la importància de la Tercera Vía per a la reforma del MSE, sinó més be en la seua importància per a traure a Espanya de la crisi, i el més necessàri, per a curar el mal estructural de l'atur a Espanya.

Zapatero com a president socialdemocrata ha de prendre noves mesures, unes mesures socialdemocrates,i la Tercera Vía ens les proporciona.

L'atur és un mal endèmic espanyol i cal acavar amb ell. Cal mirar a Suècia, Dinamarca i Finlandia. En aquestos països la socialdemocràcia va apostar per la Reforma Laboral, van apostar pel que s'ha vingut a anomenar la FLEXISEGURETAT.

Açò és,de manera sintetitzada, que abaratar l'acomiadament, però a canvi una major seguretat de desocupació (de 4 anys), i en eixe temps el treballador aturat no sols té drets, sinó que també obligacions. Ha de seguir obligatòriament un sistema de formació a costa de l'Estat i les empreses, i l'aturat acceptarà qualsevol treball que li arrive. El lema del govern danés per a dur endavant aquesta reforma fou: Protegir el treballador, no el lloc de treball.

Resultats: Dinamarca 4% d'aturats, Espanya 19.9% d'aturats.

Potser el simil amb aquestos països escandinaus potser no del tot acertat, però les reformes cal empendreles en països grans com Espanya.

Es per eixa raó que com a militant del PSOE demane al nostre president polítiques preventives (que no sols paliatives) per acavar amb la crisi, i que com a president de torn de la UE faja seues aquestes polítices tercerviistes, i que a Espanya comence un seguit de reformes desde la Nova Vía per a fer d'Espanya un país modern, que invertix en I+D+I, capaç de fomentar un nou model productiu basat en el capital humà i en la sostenibilitat medioambiental.

Si Zapatero no aprofita el moment per a fer les dites reformes, haurem perdut una gran oportunitat.

Està la Unió Europea preparada per a configurar aquestes polítiques entre tots els seus membres? I Espanya? Seràn possibles els consensos per a transformar l'activitat econòmica?

La història ens ho dirà.

Terratremol a Haiti

Aquestos dies sentirem que sempre la naturalessa pasa males jugades a la gent més desfavorida, però la realitat no és que la naturalessa siga caprijosa, sinó que en aquestos països pobres (Haiti és el país més pobre de l'hemisferi occidental) tenen un menor grau d'infraestructures i els edeficis (si es que els podem anomenar així) no aguanten a les trombes de la natura.
L'ajuda internacional és fonamental, Espanya com ve sent costum és un dels primers països en enviar ajuda humanitaria, i en aquest any com a president de torn de la UE li toca coordinar l'ajuda dels paisos membres de la UE.
Les xifres de morts són escandaloses, se parla de 45.000 persones mortes, és una catastrofe en tota regla i esperem que la Comunitat Internacional estiga a l'altura de les circumstàncies, la tasca de reconstrucció del país ha de ser una obligació per a tots els països.
La meua condolència cap al país i familiars de victimes.