Després d'un llarg període de reflexió, de debatir, de parlar amb militants de la meua agrupació, després de parlar amb amics, companys, i després que alguns intentaren menjarme la bola i vendrem una moto que ara des de lluny ho veig com una mafia ben organitzada i amb l'objectiu de fer del PSPV una Agència de Col.locació profesional, doncs be després de tot açò he arrivat a una conclusió. He criticat molt al nostre Secretari General, i de vegades de forma desleal, i per aquesta raó totes les families s'han pensat que jo he sigut pròxim a la seua respectiva.
El senyor Alarte ha comés gravísims errors, no ha sigut un bon Secretari General, però a cas es fàcil ser un bon secretari general amb un clima de pressió i hostilitat com el que hi ha al PSPV des de 1995? Tots els candidats mereixen un respecte, però el que el PSPV necessita ara mateix no son caudillatges que preconen una cosa en València i després en Sevilla una altra, tampoc necessita esperances que busquen amb qui pactar per a ser representats, ni molt menys necessita una renovació amb cares velles, és a dir, el canviar per a que no canvie res. El que el PSPV necessita és UNITAT. I ho remarque perquè molts en aquest partit no coneixen el vocable, o si el concepte però no el significat,
Per tot això m'aderixc al manifest @UNA PSPV,i espere que guanye el congrés l'actual Secretari General, Jorge Alarte. No compartisc grans coses amb el company Jorge, ni part del discurs, però aquest partit necessita lideratge, no podem canviar de líder cada 4 anys. A més elegir un secretari general diferent al síndic del grup socialista a les Corts sería un greu error, mostraría un partit molt més dividit i consolidaria la seua deriva inestable. La inestabilitat ens ha portat on ens ha portat. Alarte ha de canviar moltes coses dels seus quatre anys, ha de pensar en les comarques, en el valencià i en altra forma de dirigir el partit. Ha d'unir, i sobretot ha de comptar amb la perla de la corona, amb els alcaldes socialistes, que son pocs però ahi están. El municipalisme ha de ser un front imbatible.
Que allò del dit es faja realitat (que la unió fa la força) ha de observar-se si se cumplix una de les variables, la unió. Sense unitat anem dirigits al precipici. Per tant sense atisb d'ironia, no avale a ningú, però si que preferixc la victòria d'Alarte.
