A propòsit de la pasada visita del nostre president Zapatero al Pròxim Orient, a les ràdios, televisions, i premsa escrita s'ha debatit sobre el conflicte isrelià-palestí. Un conflicte que qui sap si jo arrivare a veure el fi si es que arriva alguna vegada.
Potser parega sectaria o no la meua posició, però almenys soc clar en un tema tant complicat i dificil de resoldre. Sectaria o no, per a mi l'únic culpable és l'Estat assassi d'Israel. Els palestins sols se defensen contra el inmnvasor. Però i els soldats israelians morts pels palestins? Encara que parega poc ètic, e una guerra se sobreviu o se mor; s'ha de recordar el primer mal, el semen d'aquest conflicte: establir els jues, per raons religioses i per tant fundamentalistes (cosa de la que ataquen a les seues victimes) en territori palestí. I no me val la idea de refugiar als jueus vinguts dels camps de concentració nazis, el sionisme no es basa ahi, sinó en la religió, és a dir, en el misticisme no en la realitat.
El sionisme per tant no és més que un segon Holocaust, però amb papers invertits, ara són els jueus (israelins, cal saber que hi ha jueus moderats i laics contraris a la masacre de palestins) els que el porten a terme.
Amb el sionisme (pactat amb l'ONU) han vingut guerres i masacres. Les fronteres imposades per l'ONU no són respectades per Israel, les colonies, assentaments, urbanitzacions en la franja són fets en augment, que si la comunitat internacional no respon es convertiràn en fets consumats, si no es q ja s'han convertit.
I es que a Israel el temps perdut en negociacions li és favorable, a més temps perdut més assentaments, a més assentaments no possibilitat d'establiment de l'Estat de Palestina.
Així seguix la situació a la zona, és o no és Israel un Estat assassi i terrorista? Sí, sí i més sí.
Ahi va un misstge per a ments simples, catetes, i plenes de tot menys d'intel.ligència i humanisme: no sóc antisemita (que de segur que ho han pensat), sóc antisionista. Sí, se pot ser antisionista sense ser antisemita. Això de l'antisemitisme ho deixe per als substituds dels corruptes en el Partit Popular de la Comunitat Valenciana.
El problema és seriós i estic plenament segur que el reconeixement de l'Estat palestí per part d'Israel i la resta de països, no sols milloraria la situació de Jerusalem, sinó que també milloraria les tensions creades pels EEUU de Bush i els neocons desde Kachemira fins a l'Índia.
* Com a títol d'aquest article he utilitzat el títol del llibre de la jove palestina Randa Ghazy, que narra amb tot detall que commociona, la vida dels palestins en el conflicte. Somiant Palestina.
Se pot trobar la edició en català en la Editorial Tandem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada