dimarts, 5 de juny del 2012
¿Nueva refundación europea?, ¿Il est oú la gauche?
Proyecto constitucional de 2004 fracasado. Tratado de Lisboa: constitución europea sin el estigma del nombre y definición. 2008 el año de la crisis, 2010-2011-2012 crisis de la deuda europea, se rescata a Grecia, Irlanda y Portugal, con un fondo europeo, provisionado por parte de los Estados miembro. La deuda aprieta a Italia, en Grecia revueltas y la deuda que sigue apretando, además Papandreu da un paso adelante desafiando a las instituciones comunitarias, acaba con su carrera política. En Grecia e Italia gobiernos tecnócratas. Elecciones legislativa en Grecia, su sistema político involuciona.François Hollanda y la "gauche fransese" relevan a Sarkozy en el Eliseo. ¿De Merkozy a Merkolan? En España Bankia es nacionalizada, el gobierno fiel a su estilo copa de desconfianza al país y además revuelve a la bolsa en caída en picado. La prima de riesgo (que no es la niña que tenía Rajoy en campaña electoral) se dispara pasando sobradamente los 500 puntos.
La Historia esta bien y es bonita, pero más bonita es la respuesta de las instituciones, mejor dicho, de los cabecillas que lideran las instituciones comunitarias. El presidente de la Comisión, del Eurogrupo y de del Consejo Europeo se reúnen para decir que lo que le falta a la Unión es una reforma,¡otra!
En el debate esta la coordinación fiscal y los eurobonos. Alemania dispuesta a la cooperación fiscal, no quiere ni hablar de eurobonos.
Lo que Europa necesita, lo que el euro necesita -al fin y al cabo es una moneda fuerte es un buen contexto para la creación de empleo, sangría europea ésta, pero sobretodo sangría española- es una visión solidaria y comunitaria. No se entiende una moneda común , un Banco Central, sin fiscalidad comun, emisión común de deuda (eurobonos), y más política, esto siempre. Alemania se conforma con aumentar la cohesión económica europea con la creación de un Ministro de Finanzas europeo y la cesión de más competencias al Parlamento, a la Comisión y al Tribunal de Justicia.
Señor Barroso, algo adelantado para la reforma ya hay. Alemania ha cedido posiciones. Aún sigue dando guerra Para los bancos con problemas prefiere una financiación independiente a través de los propios bancos o de un impuesto a las transacciones financieras. Merkel está dispuesta a introducirlo en toda Europa. Sin embargo, este método es demasiado lento para responder a los problemas actuales.
Parece ser que Alemania se está dando cuenta, esperemos que no sea tarde, de que necesito una Europa fuerte, un euro fuerte, al fin y al cabo los germanos tienen en la Unión su mayor mercado a la exportación. Con una UE enferma, ésta deja de comprar a los alemanes y Alemania entra en recesión. Y la gestión de esta crisis, ojo, porque le va a costar la posición, si no, la existencia, al último reducto de la democracia cristiana europea, a la CDU de Merkel
Por tanto reforma sí, por el bien de todos, Pero por el bien de España, se necesitan más voces en esas mesas de refundación europea. De momento Presidente Comisión, del Condejo Europeo y del Eurogrupo, todos son conservadores, de derecha. M. Hollande, il est ou la gauche européenne?
dimecres, 4 d’abril del 2012
La crònica d'un Congrés Nacional que tenía que ser històric
El passat dissabte al paranimf de la Universitat d'Alacant, els delegats del XII Congrés Nacional del PSPV, vam exercir el vot per elegir al Secretàri General del partit. Finalment fou elegit Ximo Puig. Fins ací tot normal. Però el que va pasar el día anterior no té desperdici. Es va canviar l'ordre del día, a petició de tot el sector antialartista aglutinat, per a que es debatira primer lInforme de Gestió que la presentació dels avals de cadascún dels precandidats. L'estratègia era clara. Al demanar tots el no gran part de delegats indecissos, en terra de ningú o simplement alguns delegats d'Alarte es pasarían al altre bando, al suposadament guanyador, ja que així o deixava caure el no a la gestió. Sí per primera vegada del PSPV i del PSOE, s'ha votat en contra d'una gestió. S'ha votat en clau personal, un odi innecessaria a la figura de Jorge Alarte. El que es més preocupant és que açò obri una possible espiral de informes de gestió tumbats. Espere que no. El que es va fer el divendres de matinada va ser negar el treball de Roger Cerdà a Xàtiva que es queda a quasi de l'alcaldia, negar el treball de Jordi Mayor a Cullera que es quedà a quasi de arrevatar-li la majoria al PP, negar la victòria socialista de Carlos Fernandez Bielsa a Mislata, es va negar la victòria des de fa 30 anys del PSPV al meu poble, es va negar l'esforç d'haver conseguit enjutjar a Francisco Camps, es va negar l'esforç pel Tajo-Segura, inclús es va negar el treball de Ximo Puig a Morella que el va dur a l'alcaldía novament. Tot el treball de tots els militants es va tirar per terra el passat divendres en un exercici d'irresponsabilitat per part de la majoría dels delegats assistents al XII Congrés.
A la gestió se li reiterava la pèrdua gran d'afiliats, que es veritat, però no han pensat els delegats en que hi ha una crisi de partits i dàfiliació que es generalitzada?, no han poensat els delegats que potser que la pèrdua d'afiliats siga responsabilitat de tots, inclusive dels regnes locals?
Les respostes no les trobare. Justificaven el no també en els resultats electorals. Però quins van ser els responsables del Comité Electoral per a les generals de novembre?, qui va tindre un resultat nefast a la circumscripció de Castellò? Per cert, perquè el Comité Nacional ha donat suport a la gestió durant tres anys, i ara molts dels seus membres han demanat el no a la gestió?
La resposta a aquestes preguntes tampoc les trobare.
En fi, la cosa es que va guanyar la UTE montada per Lermistes, pajinistes, ciscaristes, i que al final se sumaren els seguidors de Romeu, i algunes cuotes de Mata. Una executiva de 69 es el resultat de comtentar a tota la UTE i "afines seguidores". El gir enrere que fa el PSPV, un gir a 1995, va ser aplaudit amb força a l'entrada al paranimf del guanyador i recuperat d'un esglai, Ximo Puig. Era rebut amb càntics de País Valencià País Valencià País Valencia`, això sí,vos assegure que vaig vore qui eren i la majoria parlen castellà i estàn dispostos a lliurar la batalla en aquesta cas en Joves Socialistes. I es que pareix ser que a Puig l'arropa un sector "valencianista", si a ell, al que fou cap de gabinet d'un president (Lerma) que pactà un estatut d'autonomia descafeinat en el terreny valencianista, i en el que s'inventà el terme absurd de Comunidad Valenciana. "De aquellos barros estos lodos".
En definitiva com a mi la olor a fum de puro no m'agrada i en septembre marxe a Lyon (França) un any, estare una temporada sense entrar en Blanqueries, això si a la meua agrupació treballare com sempre i més si cal, amb l'objectiu del benestar i progrés de la gent del meu poble.
Enhorabona a la nova direcció, estaré dispossat a col.laborar i a ajudar pel meu partit, mai per a posicionar i fer forts interesos personals ni de familia, ajudare i treballare per aquest partit, però vos demane uns dies de respir i de descans, no tots els díes uno que ha nascut en 1990 torna a tindre 5 anys en el 2012. Salud i República!
A la gestió se li reiterava la pèrdua gran d'afiliats, que es veritat, però no han pensat els delegats en que hi ha una crisi de partits i dàfiliació que es generalitzada?, no han poensat els delegats que potser que la pèrdua d'afiliats siga responsabilitat de tots, inclusive dels regnes locals?
Les respostes no les trobare. Justificaven el no també en els resultats electorals. Però quins van ser els responsables del Comité Electoral per a les generals de novembre?, qui va tindre un resultat nefast a la circumscripció de Castellò? Per cert, perquè el Comité Nacional ha donat suport a la gestió durant tres anys, i ara molts dels seus membres han demanat el no a la gestió?
La resposta a aquestes preguntes tampoc les trobare.
En fi, la cosa es que va guanyar la UTE montada per Lermistes, pajinistes, ciscaristes, i que al final se sumaren els seguidors de Romeu, i algunes cuotes de Mata. Una executiva de 69 es el resultat de comtentar a tota la UTE i "afines seguidores". El gir enrere que fa el PSPV, un gir a 1995, va ser aplaudit amb força a l'entrada al paranimf del guanyador i recuperat d'un esglai, Ximo Puig. Era rebut amb càntics de País Valencià País Valencià País Valencia`, això sí,vos assegure que vaig vore qui eren i la majoria parlen castellà i estàn dispostos a lliurar la batalla en aquesta cas en Joves Socialistes. I es que pareix ser que a Puig l'arropa un sector "valencianista", si a ell, al que fou cap de gabinet d'un president (Lerma) que pactà un estatut d'autonomia descafeinat en el terreny valencianista, i en el que s'inventà el terme absurd de Comunidad Valenciana. "De aquellos barros estos lodos".
En definitiva com a mi la olor a fum de puro no m'agrada i en septembre marxe a Lyon (França) un any, estare una temporada sense entrar en Blanqueries, això si a la meua agrupació treballare com sempre i més si cal, amb l'objectiu del benestar i progrés de la gent del meu poble.
Enhorabona a la nova direcció, estaré dispossat a col.laborar i a ajudar pel meu partit, mai per a posicionar i fer forts interesos personals ni de familia, ajudare i treballare per aquest partit, però vos demane uns dies de respir i de descans, no tots els díes uno que ha nascut en 1990 torna a tindre 5 anys en el 2012. Salud i República!
dilluns, 26 de març del 2012
Andalucía y Asturias: el análisis
El 25 de marzo tenía que pasar a la historia cómo el vuelco electoral en Andalucía, gobernada 30 años por los socialistas. Astúrias y la comunidad andaluza tenían que ser la culminación de una marea azul que conducía al PSOE al pozo, que conduciría a España en un sistema de un partido y medio.
Al final ni la victoria del PP fue apabullante ni la derrota del PSOE fue estrepitosa. Es verdad que los socialistas han perdido en su gran feudo, pero lo bien cierto es que el cambio no ha venido por la derecha, sino por la izquierda. En Andalucía Griñan, que se consolida como líder de unos socialistas andaluces divididos, gobernará con el apoyo o en coalición con Izquierda Unida (IU-A). Y en Astúrias es el PSOE el que ha ganado en votos, pero por segunda vez en los 25 años de estatuto de autonomía del Principado es el centro-derecha el que gana en escaños. La estrategia de Cascos de hundir al PP convocando elecciones le ha salido mal. FAC pierde escaños, el PP y IU se mantienen, entra UPyD, y el PSOE sube, gana pero se queda sin la mayoría. Panorama difícil para la estabilidad de gobierno en Astúrias.
Pero la conclusión de ambos resultados son extrapolados al gobierno de Rajoy. Los electores andaluces y asturianos no han dicho no a las reformas, sino que han dado un gran aviso. La ciudadanía no entiende cómo se les dice y promete una cosa en campaña electoral y cómo se hace la contraria cuando se ostenta el gobierno. El señor Rajoy y los populares dijeron que no subirían los impuestos, en el gobierno los ha subido; se negó por activa y por pasiva que se abarataría el despido y han hecho una reforma laboral que deja totalmente desamparados a los trabajadores. Por tanto la ciudadanía no soporta la mentira, quizás Rajoy no pensaba en esto cuando creía, con todas las encuestas a favor, ver a un Arenas en el Palacio de San Telmo, creyendo pues, incluso con prepotencia, que las mentiras no les pasarían factura. Pues bien Arenas es historia y la confianza, señor Rajoy, como viene venida en votos prestados (que es por lo que gobiernan los conservadores) también se va una noche de domingo primaveral. Sigue siendo tiempo de rosas, que ahora deberán compartir el jardín con claveles en el sur. ¿Será tiempo de rosas para el jardín del norte?
Al final ni la victoria del PP fue apabullante ni la derrota del PSOE fue estrepitosa. Es verdad que los socialistas han perdido en su gran feudo, pero lo bien cierto es que el cambio no ha venido por la derecha, sino por la izquierda. En Andalucía Griñan, que se consolida como líder de unos socialistas andaluces divididos, gobernará con el apoyo o en coalición con Izquierda Unida (IU-A). Y en Astúrias es el PSOE el que ha ganado en votos, pero por segunda vez en los 25 años de estatuto de autonomía del Principado es el centro-derecha el que gana en escaños. La estrategia de Cascos de hundir al PP convocando elecciones le ha salido mal. FAC pierde escaños, el PP y IU se mantienen, entra UPyD, y el PSOE sube, gana pero se queda sin la mayoría. Panorama difícil para la estabilidad de gobierno en Astúrias.
Pero la conclusión de ambos resultados son extrapolados al gobierno de Rajoy. Los electores andaluces y asturianos no han dicho no a las reformas, sino que han dado un gran aviso. La ciudadanía no entiende cómo se les dice y promete una cosa en campaña electoral y cómo se hace la contraria cuando se ostenta el gobierno. El señor Rajoy y los populares dijeron que no subirían los impuestos, en el gobierno los ha subido; se negó por activa y por pasiva que se abarataría el despido y han hecho una reforma laboral que deja totalmente desamparados a los trabajadores. Por tanto la ciudadanía no soporta la mentira, quizás Rajoy no pensaba en esto cuando creía, con todas las encuestas a favor, ver a un Arenas en el Palacio de San Telmo, creyendo pues, incluso con prepotencia, que las mentiras no les pasarían factura. Pues bien Arenas es historia y la confianza, señor Rajoy, como viene venida en votos prestados (que es por lo que gobiernan los conservadores) también se va una noche de domingo primaveral. Sigue siendo tiempo de rosas, que ahora deberán compartir el jardín con claveles en el sur. ¿Será tiempo de rosas para el jardín del norte?
diumenge, 26 de febrer del 2012
El meu candidat per al Congrés del PSPV: la Unitat
Després d'un llarg període de reflexió, de debatir, de parlar amb militants de la meua agrupació, després de parlar amb amics, companys, i després que alguns intentaren menjarme la bola i vendrem una moto que ara des de lluny ho veig com una mafia ben organitzada i amb l'objectiu de fer del PSPV una Agència de Col.locació profesional, doncs be després de tot açò he arrivat a una conclusió. He criticat molt al nostre Secretari General, i de vegades de forma desleal, i per aquesta raó totes les families s'han pensat que jo he sigut pròxim a la seua respectiva.
El senyor Alarte ha comés gravísims errors, no ha sigut un bon Secretari General, però a cas es fàcil ser un bon secretari general amb un clima de pressió i hostilitat com el que hi ha al PSPV des de 1995? Tots els candidats mereixen un respecte, però el que el PSPV necessita ara mateix no son caudillatges que preconen una cosa en València i després en Sevilla una altra, tampoc necessita esperances que busquen amb qui pactar per a ser representats, ni molt menys necessita una renovació amb cares velles, és a dir, el canviar per a que no canvie res. El que el PSPV necessita és UNITAT. I ho remarque perquè molts en aquest partit no coneixen el vocable, o si el concepte però no el significat,
Per tot això m'aderixc al manifest @UNA PSPV,i espere que guanye el congrés l'actual Secretari General, Jorge Alarte. No compartisc grans coses amb el company Jorge, ni part del discurs, però aquest partit necessita lideratge, no podem canviar de líder cada 4 anys. A més elegir un secretari general diferent al síndic del grup socialista a les Corts sería un greu error, mostraría un partit molt més dividit i consolidaria la seua deriva inestable. La inestabilitat ens ha portat on ens ha portat. Alarte ha de canviar moltes coses dels seus quatre anys, ha de pensar en les comarques, en el valencià i en altra forma de dirigir el partit. Ha d'unir, i sobretot ha de comptar amb la perla de la corona, amb els alcaldes socialistes, que son pocs però ahi están. El municipalisme ha de ser un front imbatible.
Que allò del dit es faja realitat (que la unió fa la força) ha de observar-se si se cumplix una de les variables, la unió. Sense unitat anem dirigits al precipici. Per tant sense atisb d'ironia, no avale a ningú, però si que preferixc la victòria d'Alarte.
El senyor Alarte ha comés gravísims errors, no ha sigut un bon Secretari General, però a cas es fàcil ser un bon secretari general amb un clima de pressió i hostilitat com el que hi ha al PSPV des de 1995? Tots els candidats mereixen un respecte, però el que el PSPV necessita ara mateix no son caudillatges que preconen una cosa en València i després en Sevilla una altra, tampoc necessita esperances que busquen amb qui pactar per a ser representats, ni molt menys necessita una renovació amb cares velles, és a dir, el canviar per a que no canvie res. El que el PSPV necessita és UNITAT. I ho remarque perquè molts en aquest partit no coneixen el vocable, o si el concepte però no el significat,
Per tot això m'aderixc al manifest @UNA PSPV,i espere que guanye el congrés l'actual Secretari General, Jorge Alarte. No compartisc grans coses amb el company Jorge, ni part del discurs, però aquest partit necessita lideratge, no podem canviar de líder cada 4 anys. A més elegir un secretari general diferent al síndic del grup socialista a les Corts sería un greu error, mostraría un partit molt més dividit i consolidaria la seua deriva inestable. La inestabilitat ens ha portat on ens ha portat. Alarte ha de canviar moltes coses dels seus quatre anys, ha de pensar en les comarques, en el valencià i en altra forma de dirigir el partit. Ha d'unir, i sobretot ha de comptar amb la perla de la corona, amb els alcaldes socialistes, que son pocs però ahi están. El municipalisme ha de ser un front imbatible.
Que allò del dit es faja realitat (que la unió fa la força) ha de observar-se si se cumplix una de les variables, la unió. Sense unitat anem dirigits al precipici. Per tant sense atisb d'ironia, no avale a ningú, però si que preferixc la victòria d'Alarte.
dilluns, 23 de gener del 2012
L'hora de la veritat: el PSPV obert en canal
Després del congrés provincial del passat dissabte, el segcretari general, Jorge Alarte,ha quedat palés com el líder del "socialismos valenciano" ha quedat debilitat en el seu feudo: la provincia de València.
Es presentaren tres llistes,la incompetència d'Alarte i els seus seguidors per a elaborar una llista única ha portat a qua la delegació chaconista será majoritaria per part de València, per a desgràcia de Rubalcaba i per alegria per a mi. El congrés per a elegir els delegats a Sevilla de la provincia valenciana, es va convertir en un plebescit per a Alarte
Els resultats ha sigut que els crítics al secretari general han guanyat i tindràn majoria de delegats.
En aquest punt en el que el nostre partit està en un punt clau i obert en quant al debat intern se referix, propose un grup, una alternança als vells cadàvers polítics del socialisme valencià, sense abandonar als vàlids, i una alternança als nous cadàvers polítics que Alarte va deixant al seu costat.
Una alternativa, un grup que integre, fugint de una estratègia que ens porte a la crema del socialisme en aquest país.
No soc ningú, no tinc cap càrrec institucional, sols soc un simple secretari d'Organització d'una agrupació de 19 militants. Però vos demane que ens unim tots els que cregueu com jo en un partit obert, refundat, valencianista, d'esquerres. La recomarcalització de l'estructura del partit i reconectar amb la nostra militància i ciutadanía valenciana es una priporitat.
Vos propose per tant un grup, dispossat a treballar i a lluitar per aquest partit, perquè lluitar pel PSPV, significa lluitar pel benestar i progrés del País Valencià. Un grup jove, intergeneracional, que parle clar, sense ambiguüetats a les que ens han acostumat els dirigents actuals del partit. Pot ser siga tart, perque març ja està ahi, però tenim tot el mes de febrer per a debatir, per parlar amb la militància, per això hem de treballar. Animeu-se, parlem , perque refundar el PSPV no es cosa ni de tres ni de quatre dies. És l'hora de la veritat!!!
Es presentaren tres llistes,la incompetència d'Alarte i els seus seguidors per a elaborar una llista única ha portat a qua la delegació chaconista será majoritaria per part de València, per a desgràcia de Rubalcaba i per alegria per a mi. El congrés per a elegir els delegats a Sevilla de la provincia valenciana, es va convertir en un plebescit per a Alarte
Els resultats ha sigut que els crítics al secretari general han guanyat i tindràn majoria de delegats.
En aquest punt en el que el nostre partit està en un punt clau i obert en quant al debat intern se referix, propose un grup, una alternança als vells cadàvers polítics del socialisme valencià, sense abandonar als vàlids, i una alternança als nous cadàvers polítics que Alarte va deixant al seu costat.
Una alternativa, un grup que integre, fugint de una estratègia que ens porte a la crema del socialisme en aquest país.
No soc ningú, no tinc cap càrrec institucional, sols soc un simple secretari d'Organització d'una agrupació de 19 militants. Però vos demane que ens unim tots els que cregueu com jo en un partit obert, refundat, valencianista, d'esquerres. La recomarcalització de l'estructura del partit i reconectar amb la nostra militància i ciutadanía valenciana es una priporitat.
Vos propose per tant un grup, dispossat a treballar i a lluitar per aquest partit, perquè lluitar pel PSPV, significa lluitar pel benestar i progrés del País Valencià. Un grup jove, intergeneracional, que parle clar, sense ambiguüetats a les que ens han acostumat els dirigents actuals del partit. Pot ser siga tart, perque març ja està ahi, però tenim tot el mes de febrer per a debatir, per parlar amb la militància, per això hem de treballar. Animeu-se, parlem , perque refundar el PSPV no es cosa ni de tres ni de quatre dies. És l'hora de la veritat!!!
dimecres, 4 de gener del 2012
Mucho PSOE por hacer

Miércoles 4 de enero de 2012, Chacón, en la sede valenciana de UGT, en un acto de la plataforma "Mucho PSOE por hacer" ha afirmado que presentará su candidatura como secretaria General para el 38 Congreso Federal el próximo sábado en el pueblo de su padre, en Almería, Andalucia, dónde el PSOE se juega mucho.
Probablemente estaba claro el paso de la exministra de defensa, la próxima contricante de Rubalcaba esperaba y manejaba los tiempos. El paso está dado. Dos candidatos están claros ya, peró, ¿habrán más? Como firme defensor siempre de una Tercera Vía, inclusive para la socialdemocracia, creo que sería positivo un tercer candidato, y parece -por las reuniones que se están produciendo- que si hay tercer candidato surgirá del ámbito municipal. Pero esta vez se me va la pasión. Siempre incluso cuando se decreto a dedazo a Rubalcaba cómo candidato yo aposte por Carme Chacón. Tengo dudas, y controversias de pensamiento. Los dos Chacón y Rubalcaba han formado parte de un gobierno al que tácticamente el secretario/candidato saliente del 38 Congreso deberá distanciarse, si es que quiere levantar el partido. De ahi la idoneidad de que se presente un tercer candidato, quizás menos responsable de los resultados electorales del 20N. Veo a Chacón ganadora, porque además lo de Rubalcaba es ya de caradura, con los peores resultados electorales de la actual monarquía parlamentaria, y todavía con ánimos de presentarse... algún humorista lo llamaría "ánsia viva". Pero como mi espiritu es "tercerviista", espero una tercera candidatura, y dado el momento del Congreso un grupo aglutinado entorno a Chacón, con las buenas propuestas e ideas lanzadas por la plataforma Mucho PSOE por hacer. Pero de nuevo me envolveria la duda y la controversia, hasta que punto alguien que ha pertenecido al último gobierno de Zapatero puede erguirse como motor del cambio y de levantar a este partido de un precipicio, que Andalucía dirá si es sin fondo. Lo que no me cabe duda es que queda mucho PSOE por hacer, quedan cosas que mirar y reflexionar, mucha caspa que limpiar, y ojo porque aunque los dos candidatos ya seguros apuesten por primarias, puede aparecer la siempre protagonista en los partidis políticos españoles, "oligarquía de hierro".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)