ORGULL LGTB 2009

El lema d'aquest any per a la manifestació de l'Orgull LGTB és ESCOLA SENSE ARMARIS, i no es tracta que estem en contra d'aquells grans portes apilotonades en les parets laterals de les nostres classes, sinó d'unes d'unes portes molt més perilloses, i que sense exagerar poden ser mortals. Parlem com és clar de la porta de l'homofòbia que dóna peu a la por de molts adolescens a no ser ell mateix i a mantindre's dins l'armari amb totes les repercucions que comporta: soletat i menyspreu inclús pròpi.

La societat evoluviona i canvia, però encara hi han sectors, com alguna part del professorat i del pròpi alumnat, que fan mal holor i que s'han de netejar. No som fem, no som pols, no som idees, som PERSONES i per tant no se pot estar encontra de nosaltres ni dels nostres drets com a persones, i mai toleraré a l'intolerant, no se pot estar en contra de les persones, sí de les idees. No se pot estar en contra ni de Homosexuals, Bisexuals o Transexual, ni dels nostres DRETS, repetisc som persones.

I es que a les aules encara hi ha una LGTBfòbia latent que entre tots ens hem preocupar per erradicar. Si a l'escola, que suposadament és on se formen gent del futur, hi ha homofobia, en la gent del futur es evident que hi haurà homofobia.

Al 2005 vam conseguir un ple dret pel qual les sotanes més casposes d'aquest país van sortir al carrer, però per sort no van escampar les puses per tota la població.

Així i tot no està tot conseguit, les traves posades per l'administració per a l'adopció de fills per part de parelles del mateix sexe encara són patents, i la nostra lluita també s'ha de centrar en això. Per desgràcia encara hi han parelles homosexuals que marxen a Estats Units per a concebre un fill amb el sistema de mare d'alquiler , però quan arriven a Espanya amb el fill quest es tractat com a extranger amb totesles connotacions que això comporta, si les autoritats espanyoles no s'apressuren en inscriure en el codi civil al xiquet, als tres messos es produeix l'expulsió reglamentària.

Aleshores ací tenim un gran cavall de batalla i una pressió que fer al govern obrint el debat del ventre d'alquiler.

Per sert.....tots els que critíquen la desfilada de l'Orgull......per què són tant amargats i amb poques ganes de festa? La marxa reivindicativa és també festiva, de festa, de celebració del que som, de com el pròpi nom indica: del orgull de ser el que som.

Personalment a dald del bus de JSPV a la fi del passacarrer, notant l'aire vaig ser l'Hhome més lliure i més feliç del món, i em vaig enrecordar d'una figura masculina d'una pel.licula, de Harvey Milk, i vaig pensar: ell igual que molts va morir per a que jo hui poguera estar ací. A ell igual que a tants els deguem la vida.

I al igual que Milk deia: Gays, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals, em diuen Sebastià Crespo i vinc a reclutar-vos!!!

La lluita no ha acavat. Visca l'amor i lliure!

GAROÑA NO, PAJÍN I AÍDO SÍ

Sere breu en aquest article, que a alguns els semblarà crític i a altres una adesió suprema a Zapatero. Doncs be ni una cosa ni l'altra, seré sincer i fidel als meus principis i conviccions, per les quals milite en el PSPV-PSOE.


En aquesta última setmana he vist a la televisió, he llegit als diaris i escoltat a la ràdio, que se parlava d'una possible crisi interna dins del partit, tot després que Felipe González afirmara en una entrevista postures que els periodistes suggerien que contradia a Zapatero. Però el parlar d'aquesta crisi també va vindre a "cuento" per les crítiques d'alguns ex-socialistes a la gestió de Leire Pagín davant la campanya electoral europea, i les crítiques a la ministra d'igualtat Aído pel tema de l'abort.


Comensare per l'asunt de González. Es va mostrar partidari a prolongar la vida de la central nuclear de Garoña, perquè la Comissió Nacional de la Energia donava el vist i plau a una prolongació de 10 anys més.
Desde el punt de vista ací no hi ha una contradicció amb Zapatero, segur que el govern acavarà donant llum verds a la prolongació de 10 anys.
M'atrevisc a dir que s'equivoquen, soc totalment un antinuclear i Zapatero té l'obligació de complir el programa electoral. De no ser així tindria jo la primira decepció amb Zapatero. Jo espere que ara tanpoc ens falle.
Espanya és el apís que més aposta en el món per les energies renovables, Zapatero és l'únic alé esquerrà a Europa que ho porta en bandera. Som el país del món més avansat en el tema de renoivables, açò s'ha d'aprofitar i ser la locomotora del món pel que fa a aquesta energia verda. Donar llum verda a la prolongació de Garoña seria tornar a la cola, com en el procés de industrialització, i perdre la oportunitat de ser els capdavanters en la matèria.

Aído i Pajín Sí. Discripe totalment de les crítiques que la carronya vellaca i desfasà ha fet resentida per haver perdut la primera linia d'acció. Em referisc al que avans me referit com a ex-socialista, sí ex-socialista, perquè ixa persona no es mereix el carnet de aquestagran família que és el PSOE, em referisc al senyor Leguina, ex President de la Comunitat de Madrid, i per a mi també ex socialista. Aquesta marioneta de la dreta ara resulta que escriu a diaris tan democràtics com en la revista Época (naciona catòlica i neofeixista) defensant posicions i guanyant-li en "facha" a qualsevol altre de dretes.
Gent com aquesta són els que volen destruïr la situació de unitat que viu el PSOE Federal en la persona de Zapatero.
No hi ha crisi interna per la meua part, sóc ple defensor de les energies renovables i estic al PSOE i Zapaterisa com el que més. M'he afiliat al PSPV-PSOE en època de Zapatero, creuia en el seu projecte , crec i creure fermament en el projecte de Jose Luis Rodríguez Zapatero.


Diuen els periodistes que ara tornen a aflorar les families en el PSOE, donscs be, jo em declare FELIPISTA i ZAPATERISTA, els que han fet d'Espanya un país prosper, un país social, un país més europeu. Són els dirigens que els espanyols els deurem més en un futur. Gràcies a Gonzalez disfrutem de la millor sanitat pública i universal d'Europa, de societat de benestar, d'obrir-nos a Europa, etc, i gràcies a Zapatero alguns podem exercir el dret tan bàsic com casar-nos i adoptar fills, les persones depenents veuen millorada la seua situació i les seues families veuen aliviada una situació desesperant, etc, etc... Sóc en definitiva socialista del i ben orgullós de ser Zapaterista i Felipista, i ben orgulllós de ser militant del Partit Socialista del País Valencià - Partido Socialista Obrero Español.

L'ESCEPTICISME TRIUMFANT

1. Els conservadors són majoria a Europa.

2. El socialsme i la socialdemocràcia europeus estem en una crisi profunda.

3. L'esperança dels Verds.

4. Europa no ens impoeta, però si el que d'ella ve.

5. L'extrema dreta avança imparable.

Aquestos cinc punts són en els que podriem resumir la jornada electoral del passat dia 7, això pel que fa a Europa, però pel que fa a Espanya els cinc punts se podrien resumir en un: "açò és el camí per arrivar a la Moncloa". Almenys això és el que Rajoy va dir. Però retrocededim un poc al moment del festeig en el balcó de Genova. El senyor Mayor fa referència a Aznar i a Rato, yo em pregunte, és eixe el PP que ha guanyat les europees? o el PP que va sortir del Congrés de València com va afirmar Rajoy?

Recordem que el cap de llista, el candidat era Mayor i no Rajoy. La meua por es plasma en realitat, el pitjor PP asoma les ales, l'extrema dreta també ha guanyat en Espanya.

Açò no és un camí per arrivar a la Moncloa,senyor Rajoy, no, açò és el camí que durà vosté cap a la dreta més radical o senzollament és el camí per a que les gaviotes mes àvides del seu partit el tiren al carrer i per descansarà a casa.

Com a valencià es digne de mencionar els resultats al País Valencià. El meu estat d'ànim després de les eleccions és resumeix en la paraula: DECEPCIÓ.

No decebut amb el PSPV, ni amb Alarte, ni amb Perelló, que han fet una campanya correcta, acertada i per a guanyar, tot el contrari, sinó que estic decenut amb la societat valenciana. Una societat que no castiga la corrupció és una societat corrompuda. El País Valencià s'ha convertit en el Big Brother que Orson Wells plasmà en l'obra 1984 , la societat manipulada per els aparells de l'Estat (Canal 9), dóna completa reverència i submició al lider, el Big Paco. En fi que el País Valencià ha votat "imPPutados".

Els socialistes al País Valencià no podem ser moderats, prou, prou d'aguantar el menyspreu de la dreta a la nostra llengua, a la nostra cultura, a les nostres institucions, als nostres serveis públics, al nostre país, i el que és més important a les persones.

Ha arrivat el moment d'actuar, ara o mai, és l'hora de la rebeldia juvenil, els joves hem d'encapçalar una revolució, democràtica sí, però una revolució radical que obriga els ulls a aquest país que dia a dia es mor una mica més.

Hem d'estar disposats a fer qualsevol cosa, sempre dins dels nostres valors i principis. El PSPV no està mort, qui està morta és la societat valenciana, i nosaltres, els socialistes hem de tornar-la a la vida.

Tornant a Europa, que ha sigut el vertader escenari electoral encara que alguns vullguen extrapolar una petita victoria sense apenes participació a nivell nacional, en el continent ha hi hagut un alient d'esperança, l'augment d'Els Verds. Aquest augment denota que la gent d'esquerres està preocupada per les qüestions medioambientals , una gent que en anteriors ocasions segur que ensa ha votat als socialistes. Doncsbe, l'agonia socialdemocrata europea s'ha de parar, ací, en el resultat dels Verds tenim un exemple de per on té que anar el nostre futur.

Hem de mostrar-nos radicals, al costat del més dèbil, preocupats pel medi ambient; la Tercera Via ja la vam iniciar, ara és l'hora és el temps d'iniciar la Quarta Via, la via de l'ecologisme, del pacifisme, del mercat amb control estatal (no via lliure per al mercat), de 'humanisme social, etc.

Hem de ser capaços de sobreviure, de regenerar-nos, ho hem de fer, hem de salvar a Europa, a Espanya i al País Valencià.

Concloure amb un raonament pesimista, per tal d'obrir consciències, un pesimisme que ahir després de veure els resultats electorals es va extendre per tota Europa. Tres són les conclusions a les que he arrivat:

1. Als ciutadans no els importa Europa, però si els importa el que d'ella ve perqùe els afecta en el 80% del seu dia a dia.

2. S'ha donat confiança per solucionar la crisi als creadors de la crisi.

3. El nou model de polític que agrada i que guanya eleccions és Berlusconi

BENVINGUTS A L'ERA DEL SINISME!

ORACIÓ LAICA AMB UN REPUBLICÀ MOLT PRÒXIM

A tu Juan Pons i Torres dec jo la pasió per la política i per la democràcia.
Recorde encara quan era petit que em contaves aquelles histories de la guerra. Amb 16 anys vas marxar de casa, deixant una mare desolada doblement, en busca del teu germà major. Coratge i valentia a tant promta edat fan de tu, per mi, l'home més admirat de tots.
El no saber res del teu germà, perdut encara per a la nostra generació, probablement perdut en una de les cunetes de la vergonya, que encara hui en dia, sí sí, hui en dia, hi ha gentola que refuta que els familiars puguen obrir les foses per trobar els seus familiars.

Recorde també, que em contaves com en la batalla de l'Ebre passaveu de l'ànim eufòric a la desesperació. Em contaves com t'agafaren en la frontera, i et portaven a un tren amb destí fatal. Però vas ser valent, furtares una identificació falsa i saltares del tren. Altre destí t'esperava, be millor o be pitjor: la resistència francessa.
Així es avi, me'n recorde de tot el que em deies, amb jo tansols 12 anys, de tot, però crec que ara em toca a mi contarte tot el que desde el present s'està maquinant del passat.

Te'n recordes d'aquella jutge que anava en unes eleccions en les llistes del PSOE, que després es convertí en amic de Pedro J. i el nou liberal de Aznar, amb l'argument dels GAL? Doncs eixe jutge ha emprés una taxa memorable i encomiable. Avi, estava intentant fent justicia al teu germà, i com no, a tu també. Va fer un intent de jutjar els crims del franquisme, sí sí, jutjar a Franco i company; i també va fer cumplir una llei, va fer que els familiars poguesin exhumar les foses.
Però tot açò ocurreix perquè desde el 2004 hi ha un govern socialista, amb el president Zapatero. Doncs aquest ha fet una llei de Memòria Històrica, que com no la dreta més rància, que tu vas saber perdonar però no oblidar, l'està boicotejant continuament.
Doncs sas que pasa? Que aquest jutge, fent cumplir la llei, pareix ser que se'm va eixir de les seues competències com a magistrat. I el pitjor de tot, és que l'han citat a declar per prevaricació, acceptant així una denuncia interposada per un grup ultrafeixista.
I jo després d'açò et vull preguntar: no és aquesta denuncia de prevaricació denunciar també als que més han lluitat per la democràcia i les llibertats en aques país?
Hem senc ofes, segur que tu també. Se que tu mai vas voler la revantja, però avi, per què no tindre un poc, encara que siga un poc, de justicia? Per què els de Paracuellos han tingut 40 anys de record i honors, i els defensors de la democràcia, de les urnes, del poble, no heu rebut ni un sol honor? Quina és la por d'aquesta democràcia? No vull tanpoc revantgisme, sinó que el teu honor, el del teu germà i el de milions de persones es vega reconegut.

Avi, per què els de la sotana seguixen pensant que Espanya és encara el seu "coto de caça" i no ens deixen a tots en pau? M'insulten, insulten a les dones que lliurement decidixen sobre la seua maternitat, insulten el teu record, insulten la democràcia, insulten a les victimes de la pedrastia, insulten el progrés... Què hem de fer per a llevar-nos'ls, en pau, de damunt?


Un abraç roig i laic, estigues on estigues , amb mi tindràs honor. SALUT I REBULICA, AVI!

ELS VALENCIANS MÉS QUE MAI HEM DE VOTAR

Les eleccions d'aquest diumenge 7 de juny són per a mi les primeres en les que exerciré per primera vegada el dret de vot, i estic ansiós que arrive el diumenge, estic ansiós per veure la victòria de López Aguilar.
Però per a que eixa victòria es produixca hem d'anar tots i totes massivament a votar. Els valencians i les valencianes hem de votar amb més força que mai, hem de recolçar a Perelló i a Pepa Andrés (els nostres candidats europeus), hem d'exercir el vot massivament per diverses raons: hem de castigar la falta de respecte a les institucions valencianes qe està tinguent el govern Camps. Un president imputat per presunta corrupció és indignant. Encara que per alguns no és indignant sinó morbós: 15 mil personetes donant-li suport al tio Paco a la plaça de bous o els col.lègis de metges i infermers que demanen cita al Palau de la Generalitat per donar el seu suport a Camps. Però la meua pregunta és: que és més indignant Camps que no ensenya els tiquets dels trages o estes titelles, si si 15 mil però titelles manipulades i plenes d'ignorància política i democràtica, que mostren el seu suport incondicional a la corrupció?
Hem de votar socialista perquè no podem permetre que els "champions of the mafia", els Dalton o els dels trages de corbata seguisquen insultant i agredint les nostres institucions democràtiques. El 7- J anem a regalar a Camps i companyia trages, però no de corbata sinó el trage de ralles i una entrada de visita a Picassent!
Si els socialistes guanyem les eleccions, no sols canviaràn les coses a Europa, sino que també al País Valencià, el senyor Camps si tinguera decència i dignitat dimitiria, però encara que a València guanye el PSOE no ens fem moltes il.lusions, perquè ja hem vist com el tio Paco no te ni decència ni dignitat perquè ni ha ensenyat els tiquets dels trages ni ha dimitit.
Sí un altre Canal 9 és possible, una societat valenciana amb drets i llibertats és possible, per això abans hem de conseguir tot això a Europa, com? votant socialista, votant a López Aguilar. Guanyar les eleccions europees seràn la victòria en una batalla, però atenció perquè la guerra no acava ahi, la victòria final es troba a la Generalitat Valenciana, després d'Europa vindrà el País Valencià i el nostre Secretari General Jorge Alarte serà president de totes i tots els valencians.
Però tot això està en les nostres mans, ara em de fer que el desig es cumplixca en realitat, omplint les urnes de roig, omplint les urnes de drets socials, de llibertat, de igualtats, de justicia, de democràcia,omplint les urnes de papeletes del PSOE.