A per Garzón!!!

A per Garzón!! aquest és el crit que la judicatura feixista, rància i franquista, que encara queda en Espanya, ha emprés contra la figura del jutge espanyol, probablement el que més ha lluitat contra la banda terrorista ETA.
Primer fou l'assumte de la condemna al franquisme, i ara se'l vol jutjar per haver jutjat el cas Gürtel. S'amaguen en parlar de que ha fet escoltades il.legals en el cas Gürtel, però, de veritat que ens tenim que creure això. Els espanyols som madurs i DEMÒCRATES en la seua majoria i ja no ens creguem el que desde la caverna sen's ha intentat inculcar durant 40 anys i que pareix que alguns encara ens volen inculcar.
El que va comensar Manos Limpias, amb la benedicció mediàtica de la ultraconservadora i feixista Intereconomia i el prestigiós expert en cospiracions diari El Mundo, està seguint un camí vergonyós i impròpi d'una Democràcia.
El que em pregunte és: per què el senyor Neira no li preocupa açò i no s'avergonyis de ser espanyol per aquesta injusticia? No crec que ho faja, desde que passa el castigable cas de Puerta, el il.lustre Neira ha passat desde una medalla de la lideressa Esperança Aguirre, a participar en la caverna mediàtica.

El del Dit

Pareix ser que al ex president li agrada molt allò del dit, i és que al igual que va fer posant a dit a Rajoy com a successor, ara desafia la llibertat d'expressió d'estudiants fent-los un mal gest inpròpi d'un expresident. És veritat que alguns del insults vertits a Jose Mari són també de mal gust, però és el que té embarcar-se en una guerra il.legal (ja injusta pel fet de ser una guerra), emganyar a tots els espanyols després de l'11 M per a no edre unes eleccions, una gestió de liberatiltzació del sòl ocasionant la gran crisi de la construcció que ara patim, etc. Eixe és el president que alguns tenen la valentia descarada de dir que ha sigut el millor cap de govern de la democràcia espanyola.
Un ex president que destil.la més que fem per la boca en les seues Conferències, algunes internacionals, i pràctica una insolidaritat amb els altres presidents, que destil.la antipatriotisme posant a Espanya com a un paràsit moribund i a Zapatero com a el mal de tots els mals.
Aquest home que en el 1979, com a jove de 16 anys, escrivia, una carta al director d'un diari, en la que s'adheria als principis del Movimiento i dels falangistes "independents" i que abominava contra la Constitució.
Ai Aznar, Aznar, la teu dona entre les pomes i les peres sempre s'ha fet algún embolic que altre, però tu ja no tens embolics, per fi hem vist la teua vertadera cara, t'ha caigut la careta de demòcrata. No coment mister Ansar!!!

El Negoci de la Vergonya

Els sóna el SIDA o la Malària o el Paludisme? Segur que sí. Ens sóna a nosaltres però a les multinacionals farmaceutiques no. A les farmaceutiques sols els sóna el Càncer, l'Àlceimer o la Grip A.
Quede clar que en aquest article no vaig a fer una apologia de que no hi ha que investigar en el càncer, alceimer o qualsevol "pandèmia", sinó que el que pretenc resaltar i reflexionar, és sobre la hipocresia i el negoci més vergonyós i tapat per autoritats més grans del món.
L'exemple més gran de mala praxis la tenim en la elaboració de les vacunes contra la Grip A. Curiosament se'n van fer la suficient quantitat que se puguera distribuïr entre els països rics o desenvolupats. Res d'Àfrica, ni d'Índia o altres països del tercer món. Que havera passat si havera sortit algún brot de Grip A a la índia?
La minoria desenvolupada, és a dir les poblacions desenvolupades (que són menys en porcentatge global), és rentable per a les farmaceutiques.
És rentable investigar en malalties típiques del Primer Món, puix que aquestes poblacions poden comprar i pagar els tractaments a les farmaceutiques.
No passa el mateix amb les malalties que acaven amb la població del Tercer Món, aquestos no poden pagar els tractament, aleshores els laboratòris farmaceutics no investiguen en eixes malalties.
Per tant afirme una afirmació (valga la redundància) de que a l'Àfrica se seguixen morint de SIDA, malària o paludisme gràcies al bon fer de les farmaceutiques, que vet per on hi han algunes empreses del sector que superen en PIB a alguns països desenvolupats.
Es produeix per tant el fenòmen 20/80, en el que les farmaceutiques dediquen el 80% del seu presupost en investigar malalties que afecten al 20% de la població mundial, mentre que destinen el 20% del seu presupost en investigar malalties que afecten a un 80% de la població.
Aquest contrast de la globalització s'ha de tallar d'àrrel ja, és necessàri que les autoritats prenguen cartes en l'assumpte, i desde la Unió Europea com a galant dels drets humans tindria que tindre la iniciativa de la creació d'un organisme internacional que regule l'empressa farmaceutica i garantisca la cobertura global.
És una qüestió no sols d'ètica personal i mundial, sinó una qüestió de drets humans.

Drets i DEURES

La crisi econòmica ens ha tocat a tots, alguns més que a altres i molts també s'han beneficiat d'ella. En conjunt les pèrdues són grans, pèrdues financeres, monetàries i el més important la pèrdua de treball, acusadament a Espanya.

Molts posen el dit acussador cap al govern Zapatero responsabilitzan-lo d'una manera bruta, absurda, injusta i inclús diria que indigna, com a responsable i causant de la crisi. Aquesta crisi ens ha mostrat les controvèrsies i els sense-sentits, i és que els principals causants d'aquesta crisi GLOBAL no han pagat per ella sinó que ara es veuen autoritzats per a equiparar la situació d'Espanya (amb menys deuda pública que els EEUU) a la de països observats amb lupa per part de la Unió Europea. El FMI i el Banc Mundial es veuen amb l'autoritas de marcar polítiques econòmiques sense encara no haver demant disculpes per polítiques neoliberals (del FMI) de crèdits a països pobres (creant-los una deuda impresionant i asfixiant-lo cada vegada més) o amb la promoció de paraïsos fiscals, que han dut a terme fins ara..

Però centrant-me en Espanya, la crisi ha sigut específicament laboral, i probablement el govern no ha sabut reaccionar ràpidament amb mesures preventives i de reformes, però en canvi si que ha apostat clarament per la protecció social, com per exemple amb l'allargament del subsidi dels 400€.

L'aposta espanyola llavors ha sigut d'EQUITAT i no de EFICIÈNCIA. És l'hora, és el moment d'empendre les reformes i de fer consciència que el creiximent de l'etapa del "ladrillo" era fals, que viviem en una societat de DRETS idílica en la que gastavem inclús el que no teniem, una societat degradadora del territori, una societat insostenible. Viviem una etapa, tal i com diu Bauman, de urbanalització de construïr sense control, de beneficis estratosfèrics.

Fa poc, el 2007 ens vam donar comte que allò s'acabava, que la societat idílica no era tan idílica.

Ara és el moment de adonar-nos que si volem un nou model basat en el capital humà, en la sostenibilitat i sobretot en la eficiència, hem de ser conscients que a part de drets hem de tindre DEURES i OBLIGACIONS, les noves reformes vindràn, deuen de vindre per el camí dels deures, de compendre que sense l'esforç res és gratuït.

Les reformes impopulars són necessàries,, hem de fer-nos la pregunta de que volem per al futur, per al nostre futur, per als nostres fills.

Espanya va madurar el 1977, fou capaç d'endinçar-se en la Democràcia i de fonamentar-se com a un model a seguir per a països de l'òrbita soviètica que pretenien adherir-se a la UE. Ara Espanya ha de ser forta i compendre els reptes de futur, ha d'acceptar les reformes ho necessita com a país i com a eina vertebradora de la societat.