Marcadament realista, crìtica, necessària i apasionada califique aquesta cinta escrita, produïda i dirigida per Charles Ferguson, i narrada per Matt Daimon. Pelicula obligada per a entendre els origens, evolució i situació actual de la crisis financera que va esclatar en 2008, amb la caiguda de Lihman Brothers en setembre d'eixe matix any.
El film fa una primera aproximació a Islandia, pais que entra en quebra el 2008. Se plasma una Islandia normal, amb ocupació, practicamnet sense crimen, amb una economia sostenible, però tot això s'acava en el 2000, any en el que comença una espiral de desregulació. Se van privatitzar bancs, i les agències de calificació ho aplaudien donant altes calificacions, altissimes, el mateix any en que els bancs islandesos van caure.
Centrant-se en els Estats Units, la narració de Daimon, entrevistant a protagonistes i causants de la crisi, pega una ullada al pasat, tornant la vista a l'administració Reagan. Una administració que portà a terme polítiques neoliberals, iniciant 30 anys de desregularització. Un govern al qual li donava ple suport Wall Street, comença doncs una incursió d'interesos i de relació estreta entre Washington i Wall Street. Una relació que continuaria amb Clinton i Bush. Però tambe seguix amb Obama, que no acumplix del tot les reformes promeses, pot ser siga perque en el seu govern seguixen criminals financers de la talla de Tim Geithner, Bernanke o el capo Lory Summers.
La industria financera anava fent-se forta i provocant crisis que enriquien els seus beneficis, a la vegada que es convertien en criominals, exemples que dóna el film: Bancs ajuden a Pinochet, ajuden la carrera nuclear d'Irán, JP MORGAN suborna a funcionaris, etc. Però la desvergonya fou la fusió creadora de CityBanc, durant l'administració Clinton. Es va crear una llei adoc per a que dita fusió es poguera realitzar.
Amb la crisi financera dels 90 se tenia que sumar la revolució tecnològica, el sumatori del qual va donar com a resultat els DERIVATS, s'aposta al que siga. I com no la BOMBOLLA ESPECULATIVA de les HIPOTEQUES SUBPRIME. L'ús abusiu de crèditsper part de les entitats financeres, que a la vegada venien estes hipoteques a inversors, i inclús després eren capaços d'apostar contra elles (contra les hipoteques que ells mateixa havien emitit), va portar a una situació en la que com a tots se'ls concedix prèstecs els preus de la vivenda se disparen. Aseguradores com AIG, que venien seguros de Impagaments de Deuda, va ser rescatats pel govern Bush, igual que diferents bancs causants de la crisi.
Es curiós el paper de les Àgencies de Calificació que inclús dies abans de la caiguda de gegants financers els calificava amb la triple A, màxima qualificació. I és curiós també que aquestes agènciees seguixquen encara vives, vives i "peleonos". Estes són les que posen a tremolar els Estats amb les seues calificacions de deuda, són les que han fet caure Irlanda, les que faràn caure a Portugal i esperem que no a Espanya. Són els criminals excempts de judici, pasaràn a la Història, junt amb l'Esglèsia Catòlica I Apostòlica Romana, com els criminals que mai van ser jutjats. Existien interesos amb la industria que calificaven, se veia després amb la curva d'ingressos de les Agències criminals, com MOODY'S. S%P o FINCH. Els criminals ara són gurus, i els Estats simples marionetes que juguen al ritme de les mans d'aquestes agències.
I per cert, un apunt, els EEUU és el que més desigualtat social té d'entre tots els paíssos desenvolupats, és simplement un apunt pwer aquells gurus del neoliberalisme i ferms defenssors a ultrança de la popietat privada que tenen a USA com a un Imperi de llibertat i prosperitat, i atenció: de major progrés social. ¡Ja!
Com a conclusió crec sincerament en frases acunyades en la pelicula de Ferguson, Les calificacions són opinions nostres (deia un personatge de les Agències de Calificació), Enormes ganancies privades i enormes perdues públiques, i aquesta frase és meua, amb Obama pareix ser que la vida sigue igual.
I una última reflexió a la que me porta aquesta película: on queda la Democràcia? Quin sentit té? Wall Street governa en els EEUU desde els anys de Reagan, algun ciutadà nordamericà va votar a Greenspan, o a Lory Summers, o a Bernanke, o a Soros, o alguns dels criminals de Goldman Sachs o AIG, O S&P, o FINCH, o Moody's. Ya sabeu la resposta... no ens mereixem un canvi, una nova economia? Espere que d'aquesta crisi l'Home aprenga i no torne a tropesar amb la mateixa pedra.
