La crònica d'un Congrés Nacional que tenía que ser històric

El passat dissabte al paranimf de la Universitat d'Alacant, els delegats del XII Congrés Nacional del PSPV, vam exercir el vot per elegir al Secretàri General del partit. Finalment fou elegit Ximo Puig. Fins ací tot normal. Però el que va pasar el día anterior no té desperdici. Es va canviar l'ordre del día, a petició de tot el sector antialartista aglutinat, per a que es debatira primer lInforme de Gestió que la presentació dels avals de cadascún dels precandidats. L'estratègia era clara. Al demanar tots el no gran part de delegats indecissos, en terra de ningú o simplement alguns delegats d'Alarte es pasarían al altre bando, al suposadament guanyador, ja que així o deixava caure el no a la gestió. Sí per primera vegada del PSPV i del PSOE, s'ha votat en contra d'una gestió. S'ha votat en clau personal, un odi innecessaria a la figura de Jorge Alarte. El que es més preocupant és que açò obri una possible espiral de informes de gestió tumbats. Espere que no. El que es va fer el divendres de matinada va ser negar el treball de Roger Cerdà a Xàtiva que es queda a quasi de l'alcaldia, negar el treball de Jordi Mayor a Cullera que es quedà a quasi de arrevatar-li la majoria al PP, negar la victòria socialista de Carlos Fernandez Bielsa a Mislata, es va negar la victòria des de fa 30 anys del PSPV al meu poble, es va negar l'esforç d'haver conseguit enjutjar a Francisco Camps, es va negar l'esforç pel Tajo-Segura, inclús es va negar el treball de Ximo Puig a Morella que el va dur a l'alcaldía novament. Tot el treball de tots els militants es va tirar per terra el passat divendres en un exercici d'irresponsabilitat per part de la majoría dels delegats assistents al XII Congrés.
A la gestió se li reiterava la pèrdua gran d'afiliats, que es veritat, però no han pensat els delegats en que hi ha una crisi de partits i dàfiliació que es generalitzada?, no han poensat els delegats que potser que la pèrdua d'afiliats siga responsabilitat de tots, inclusive dels regnes locals?
Les respostes no les trobare. Justificaven el no també en els resultats electorals. Però quins van ser els responsables del Comité Electoral per a les generals de novembre?, qui va tindre un resultat nefast a la circumscripció de Castellò? Per cert, perquè el Comité Nacional ha donat suport a la gestió durant tres anys, i ara molts dels seus membres han demanat el no a la gestió?
La resposta a aquestes preguntes tampoc les trobare.
En fi, la cosa es que va guanyar la UTE montada per Lermistes, pajinistes, ciscaristes, i que al final se sumaren els seguidors de Romeu, i algunes cuotes de Mata. Una executiva de 69 es el resultat de comtentar a tota la UTE i "afines seguidores". El gir enrere que fa el PSPV, un gir a 1995, va ser aplaudit amb força a l'entrada al paranimf del guanyador i recuperat d'un esglai, Ximo Puig. Era rebut amb càntics de País Valencià País Valencià País Valencia`, això sí,vos assegure que vaig vore qui eren i la majoria parlen castellà i estàn dispostos a lliurar la batalla en aquesta cas en Joves Socialistes. I es que pareix ser que a Puig l'arropa un sector "valencianista", si a ell, al que fou cap de gabinet d'un president (Lerma) que pactà un estatut d'autonomia descafeinat en el terreny valencianista, i en el que s'inventà el terme absurd de Comunidad Valenciana. "De aquellos barros estos lodos".
En definitiva com a mi la olor a fum de puro no m'agrada i en septembre marxe a Lyon (França) un any, estare una temporada sense entrar en Blanqueries, això si a la meua agrupació treballare com sempre i més si cal, amb l'objectiu del benestar i progrés de la gent del meu poble.
Enhorabona a la nova direcció, estaré dispossat a col.laborar i a ajudar pel meu partit, mai per a posicionar i fer forts interesos personals ni de familia, ajudare i treballare per aquest partit, però vos demane uns dies de respir i de descans, no tots els díes uno que ha nascut en 1990 torna a tindre 5 anys en el 2012. Salud i República!