Demanar a tres messos de les eleccions autonòmiques i locals un front valencianista no nacionalista i fedral és probablement una pèrdua de temps. Però com jo senc la necessitat ho demane. És necessaria una actuació valencianista en el nostre país, no podem seguir amb un sistema en el que el PPCV s'enporta al seu sí tots els vots del regionalisme valencià.
No estic demanant en aquest article la formació d'un nou partit de nivell autonòmic en aquest país, sinó que estic demanant que aquells que se creuen alternativa de govern en aquesta terra mostren una estratègia valencianista i progressista amb sensibilitat federal. No ens enganyem, els valencians tenim signes de identitat propis, símbols, llengua i bandera pròpies, no som tant diferents a la resta dels espanyols, pel fet que formem part d'un ent anomenat Espanya, però la majoria dels valencians no som nacionalistes, ni defensem cap posic ió independentista radicalitzada i amb idees poc raonables.
Hem de fer èmfasi,doncs, en l'evolució d'un valencianisme republicà i federal, agafant el millor de Pi i Margall i el millor de Blasco Ibañez, i com no amb nous horitzonts en aquest món globalitzat i amb una crisi econòmica molt greu.
Per tant això és el que espere del PSPV per a les eleccions de maig, demane no sols quedar-se en la repulsa a la corrupció (de la qual participe) sinó que a més hi haja una agenda i estratègia valencianista, de futur, capaç de normalitzar un valencianisme nou, sense antigues batalles absurdes, un valencianisme de tots i per a tots, perquè uns símbols no són d'una força política, uns símbols i una identitat són de tots els valencians i valencianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada