Pegant-li una ullada al titol d'aquest article potser molts diguin: mira un "faxa" mes que diu que la sentencia del TC sobre l'Estatut salva a aquest pero es negatiu per a la unitat indisoluble d'Espanya. Pero no, tranquils, encara que de ves en quant el mando de la TDT recau en Intereconomia no m'he mutat ni convertit en un d'ells.
Afirme que aquesta sentencia, retarasada en el seu veredicte (5 anys)posa les bases per a un aument de la conflicticitat territorial, si escau, a Espanya. Recordem que entre els que recurriren al Constitucional l'Estatut van ser el PP, algunes Comunitats Autonomes i el defensor del poble. En aquesta sentencia aquests tres agents perden,pero guanya Catalunya? Evidentment no.
El retall de 14 dels seus articles es un atac al que el Parlament catala va elegir i al que el poble de Catalunya va ratificar en referendum. Es una practica mes de la juducialitzacio de la politica, la politica sota la justicia, sota un poder judicial que a Espanya encara no ha empres el cami de la Transicio democratica. La situacio resultant es una sentencia que descoloca al govern de la Generalitat i desagrada als partits nacionalistes. Pero i que diu la resta d'Espanya? Per que ningun espanyol no catala ha sortit contrariant aquesta sentencia? Yo ixire contrariant aquesta sentencia, oposant-me frontalment, perque no tan sols es una sentencia que afecte a Catalunya, sino que tambe marcara un punt d'infleccio entre les relacions Generalitat i Administracio Central. No es aixo algo que afecte per tant tambe a la resta de l'Estat espanyol? Evidentment si.
ERC ja deemana no acatar la sebtencia i apostra definitivament i sense violencia per la independencia, Ciu pronte demanara eleccions anticipades a Catalunya, Montilla demana la movilitzacio i manifestacio civica (a la qual me sume) i el govern de Zapatero com ve sent ja costum permaneix ambigu en les seus posicions. Ser ambigu significa no tindre un projecte d'Espanya? Espere que no.
I es que com deia, aquesta sentencia no se si ha causat una crisi d'Estat (com diu ERC), pero el que si se es que tot i salvar la teoria de l'estat autonomic, pot fer caure la seua practica, la conflictivitat territorial que em vist per l'aigua (mes be una batalla de barons de partits politics que de territoris) no siga res comparada amb la que pot vindre. I jo no se si sent temerari o no, done la benvinguda a aquesta conflictivitat, que si mes no mai ha abandona Espanya, i es que en aquest pais son tabus els temes que probablement ens porten a la solucio del conflicte: FEDERALISME, REPUBLICA...
Pasant de tabus i fent valdre les meues conviccions hui mes que mai defense la solucio federalitzant per a Espanya, i no abandone les aspiracions republicanes que son tan honorables o mes que la anacronica monarquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada