Drets i DEURES

La crisi econòmica ens ha tocat a tots, alguns més que a altres i molts també s'han beneficiat d'ella. En conjunt les pèrdues són grans, pèrdues financeres, monetàries i el més important la pèrdua de treball, acusadament a Espanya.

Molts posen el dit acussador cap al govern Zapatero responsabilitzan-lo d'una manera bruta, absurda, injusta i inclús diria que indigna, com a responsable i causant de la crisi. Aquesta crisi ens ha mostrat les controvèrsies i els sense-sentits, i és que els principals causants d'aquesta crisi GLOBAL no han pagat per ella sinó que ara es veuen autoritzats per a equiparar la situació d'Espanya (amb menys deuda pública que els EEUU) a la de països observats amb lupa per part de la Unió Europea. El FMI i el Banc Mundial es veuen amb l'autoritas de marcar polítiques econòmiques sense encara no haver demant disculpes per polítiques neoliberals (del FMI) de crèdits a països pobres (creant-los una deuda impresionant i asfixiant-lo cada vegada més) o amb la promoció de paraïsos fiscals, que han dut a terme fins ara..

Però centrant-me en Espanya, la crisi ha sigut específicament laboral, i probablement el govern no ha sabut reaccionar ràpidament amb mesures preventives i de reformes, però en canvi si que ha apostat clarament per la protecció social, com per exemple amb l'allargament del subsidi dels 400€.

L'aposta espanyola llavors ha sigut d'EQUITAT i no de EFICIÈNCIA. És l'hora, és el moment d'empendre les reformes i de fer consciència que el creiximent de l'etapa del "ladrillo" era fals, que viviem en una societat de DRETS idílica en la que gastavem inclús el que no teniem, una societat degradadora del territori, una societat insostenible. Viviem una etapa, tal i com diu Bauman, de urbanalització de construïr sense control, de beneficis estratosfèrics.

Fa poc, el 2007 ens vam donar comte que allò s'acabava, que la societat idílica no era tan idílica.

Ara és el moment de adonar-nos que si volem un nou model basat en el capital humà, en la sostenibilitat i sobretot en la eficiència, hem de ser conscients que a part de drets hem de tindre DEURES i OBLIGACIONS, les noves reformes vindràn, deuen de vindre per el camí dels deures, de compendre que sense l'esforç res és gratuït.

Les reformes impopulars són necessàries,, hem de fer-nos la pregunta de que volem per al futur, per al nostre futur, per als nostres fills.

Espanya va madurar el 1977, fou capaç d'endinçar-se en la Democràcia i de fonamentar-se com a un model a seguir per a països de l'òrbita soviètica que pretenien adherir-se a la UE. Ara Espanya ha de ser forta i compendre els reptes de futur, ha d'acceptar les reformes ho necessita com a país i com a eina vertebradora de la societat.