En l'anterior article defensava aferrimament el projecte per al socialisme valencià de Jorge Alarte. Hui segueixc defensant-ho, però amb un poc menys d'ànims, o potser que un poc més pesimista.
Avui me llevat del llit un poc resacos, he desdejunat, me duja i engegue l'ordinador. Com tots els matins, si tinc temps, obric les planes web d'alguns diaris. La sorpressa que me endut hui és en el següent titular del Levante EMV: "Alarte destierra la marca comercial PSPV".
Seguim erre que erre en el canvi de sigles. Crec en el projecte d'Alarte de refundar el partit, una refundació que mostre un partit més fort, més modern i més valencianista, un partit clar amb els signes d'identitat de la nostra terra. Crec en la nostra senyera, en el nostre himne, però també crec en la unitat lingüistica i amb una dualitat denominativa: la institucional (Comunitat Valenciana) i la ideològica (País Valencià).
Ens equivoquem si pensem que el problema del nostre lastre electoral són les sigles, el PSOE, un partit actualment burgués i socialdemòcrata, sense tics marxistes i encara conserva la nomenclatura històrica de Socialista Obrero. Perd el PSOE eleccions per les seues sigles? NO
El mateix em d'aplicar al PSPV. País Valencìà es significatiu de la nostra marca d'esquerres.
El vertader problema és la societat valencian, Sí, tota ella està naufragant en la dictadura del PP, que al igual feien la CEDA i Falange DURANT ELS ÚLTIMS DIES DE LA REPÚBLICA tildaven de rojos a tots els opositors, doncs be, a nosaltres el PP ens tilda de catalanistes, i/o poc o gens valencians. Es per això per el que ens tenim que preocupar, i no per la nostra historia interna que a la par no podem destruir.
Si culpem a les sigles, ens tornem a equivocar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada