L'ESCEPTICISME TRIUMFANT

1. Els conservadors són majoria a Europa.

2. El socialsme i la socialdemocràcia europeus estem en una crisi profunda.

3. L'esperança dels Verds.

4. Europa no ens impoeta, però si el que d'ella ve.

5. L'extrema dreta avança imparable.

Aquestos cinc punts són en els que podriem resumir la jornada electoral del passat dia 7, això pel que fa a Europa, però pel que fa a Espanya els cinc punts se podrien resumir en un: "açò és el camí per arrivar a la Moncloa". Almenys això és el que Rajoy va dir. Però retrocededim un poc al moment del festeig en el balcó de Genova. El senyor Mayor fa referència a Aznar i a Rato, yo em pregunte, és eixe el PP que ha guanyat les europees? o el PP que va sortir del Congrés de València com va afirmar Rajoy?

Recordem que el cap de llista, el candidat era Mayor i no Rajoy. La meua por es plasma en realitat, el pitjor PP asoma les ales, l'extrema dreta també ha guanyat en Espanya.

Açò no és un camí per arrivar a la Moncloa,senyor Rajoy, no, açò és el camí que durà vosté cap a la dreta més radical o senzollament és el camí per a que les gaviotes mes àvides del seu partit el tiren al carrer i per descansarà a casa.

Com a valencià es digne de mencionar els resultats al País Valencià. El meu estat d'ànim després de les eleccions és resumeix en la paraula: DECEPCIÓ.

No decebut amb el PSPV, ni amb Alarte, ni amb Perelló, que han fet una campanya correcta, acertada i per a guanyar, tot el contrari, sinó que estic decenut amb la societat valenciana. Una societat que no castiga la corrupció és una societat corrompuda. El País Valencià s'ha convertit en el Big Brother que Orson Wells plasmà en l'obra 1984 , la societat manipulada per els aparells de l'Estat (Canal 9), dóna completa reverència i submició al lider, el Big Paco. En fi que el País Valencià ha votat "imPPutados".

Els socialistes al País Valencià no podem ser moderats, prou, prou d'aguantar el menyspreu de la dreta a la nostra llengua, a la nostra cultura, a les nostres institucions, als nostres serveis públics, al nostre país, i el que és més important a les persones.

Ha arrivat el moment d'actuar, ara o mai, és l'hora de la rebeldia juvenil, els joves hem d'encapçalar una revolució, democràtica sí, però una revolució radical que obriga els ulls a aquest país que dia a dia es mor una mica més.

Hem d'estar disposats a fer qualsevol cosa, sempre dins dels nostres valors i principis. El PSPV no està mort, qui està morta és la societat valenciana, i nosaltres, els socialistes hem de tornar-la a la vida.

Tornant a Europa, que ha sigut el vertader escenari electoral encara que alguns vullguen extrapolar una petita victoria sense apenes participació a nivell nacional, en el continent ha hi hagut un alient d'esperança, l'augment d'Els Verds. Aquest augment denota que la gent d'esquerres està preocupada per les qüestions medioambientals , una gent que en anteriors ocasions segur que ensa ha votat als socialistes. Doncsbe, l'agonia socialdemocrata europea s'ha de parar, ací, en el resultat dels Verds tenim un exemple de per on té que anar el nostre futur.

Hem de mostrar-nos radicals, al costat del més dèbil, preocupats pel medi ambient; la Tercera Via ja la vam iniciar, ara és l'hora és el temps d'iniciar la Quarta Via, la via de l'ecologisme, del pacifisme, del mercat amb control estatal (no via lliure per al mercat), de 'humanisme social, etc.

Hem de ser capaços de sobreviure, de regenerar-nos, ho hem de fer, hem de salvar a Europa, a Espanya i al País Valencià.

Concloure amb un raonament pesimista, per tal d'obrir consciències, un pesimisme que ahir després de veure els resultats electorals es va extendre per tota Europa. Tres són les conclusions a les que he arrivat:

1. Als ciutadans no els importa Europa, però si els importa el que d'ella ve perqùe els afecta en el 80% del seu dia a dia.

2. S'ha donat confiança per solucionar la crisi als creadors de la crisi.

3. El nou model de polític que agrada i que guanya eleccions és Berlusconi

BENVINGUTS A L'ERA DEL SINISME!